No sabem d’on ve, ni a on es dirigeix. De Wilcox, títol del film i del protagonista, només sabem que va vestit de militar i que defuig les multituds i les zones poblades. Veiem com deambula per zones suburbanes i rurals a la recerca d’un lloc on dormir. A vegades el seguim de prop i en altres l’observem des de la distància. Sense diàleg i amb una aposta sonora inusual, tenim un llargmetratge de poc més d’una hora on en gran part, no escoltarem el que diuen ni el paisatge en el qual es troben, en comptes d’això, ens veurem submergits en unes atmosferes Lynchianes dignes successores de Eraserhead.
Denis Côté director de Ghost Town Anthology, film que vam passar a l’anterior edició, realitza un llargmetratge enigmàtic, alienant i abstracte. En un rodatge on es buscava la improvisació per treure la màxima veritat de les seqüències filmades, veiem com contraposa aquesta realitat a una abstracció de la forma. El resultat final navega entre el misteri i la incertesa, atreu i desconcerta a parts iguals, el cineasta canadenc busca que l’espectador es vegi perdut en aquest limbo de sensacions i preguntes sense resposta que trenca i reconstrueix premeditadament.
La singularitat del film el podria fer encaixar en l’etiqueta d’experimental, l’experiència de no escoltar el que veus resulta totalment fora dels estàndard i dels canons de l’indústria. Côté resulta ser una d’aquestes persones que aconsegueix produir i exhibir films arriscats i totalment fora dels marges. Wilcox és l’excepció que confirma la regla.
