Jimmie Fails té una vida complicada. Amb pares drogoaddictes i problemes amb la llei, només es sent orgullós, malgrat tot, de la seva ciutat, San Francisco, i d’una casa victoriana que ara forma part d’un barri benestant habitat per blancs, que va construir el seu avi. Cada dia, amb el seu amic Montgomery, que l’ha acollit humilment a casa seva, passa a veure la casa i inclús repara la façana, amagant-se del matrimoni que l’habita. Després, passegen amb skate per la ciutat que tan estimen i veuen les diferències segons el barris, l’extrema riquesa enfrontada a una decadència que s’estén inexorablement. Quan els propietaris de la casa victoriana tinguin que deixar-la, l’obsessió del Jimmie serà recuperar-la a qualsevol preu. Però el seu propi entorn serà el primer en no posar-li les coses gens fàcils.
Tan reivindicativa com estranya, tan física com a estones onírica, tan crua com inevitablement sentimental, la primera pel·lícula de Joe Talbot ha estat una de les grans sorpreses dels darrers mesos en el panorama cinematogràfic indie. La història d’aquests dos amics negres, les seves famílies, el seu grup d’amics a prop de la delinqüència, dels que volen però no poden acabar de distanciar-se, els anhels de tots dos, la casa que va construir el seu avi l’un, acabar estrenant una obra de teatre l’altre i sobretot la carta d’amor (i de vegades d’odi, perquè com diu la pel·lícula només es pot odiar allò que has estimat) a la cinematogràfica ciutat de San Francisco, ha captat l’atenció i l’entusiasme del públic, festivals i crítica especialitzada, guanyant el Premi Especial del Jurat a Sundance i rebent multitud de reconeixements en els premis cinematogràfics anuals dels crítics d’EEUU.
