El debutant Cooper Raiff escriu, dirigeix, produeix, edita i protagonitza Shithouse, pel·lícula guanyadora del gran premi del jurat al pasat SXSW Film Festival. Festes, idil·lis, inseguretats, xarxes socials… Raiff condensa en hora i mitja la vida universitària americana que compren, des de les festes més boges de Desmadre a la Americana de John Landis, a les llargues converses existencialistes i sobre el sentit s de la vida d’ Amor y letras de Josh Radnor.
Amb ecos del Richard Linklater més romàntic i reflexiu, Cooper Raiff centra la trama de Shithouse en la relació incipient que s’estableix entre l’Àlex, un jove tímid i apocat, i Maggie, una universitària misteriosa amb ganes de connectar, per unes hores, amb un altre ésser humà. Però, lluny d’oferir-nos una sobredosis de sucre, el director i guionista americà aboga per crear un idil·li agredolç i ambivalent. Una aventura que respon a la intensitat i la celeritat amb la que es viuen les experiències a la primera meitat de la vintena. El que compta és l’aquí i ara.
Dylan Gelula, habitual del festival Americana (Her Smell, Support de Girls) ofereix una interpretació plena de matisos, donant vida a una noia que es considera madura en la seva immaduresa i presumeix de tenir, falsament, un cor de pedra. Cooper Raiff li dóna la rèplica de manera convincent en la seva faceta actoral. Menció als actors secundaris, Amy Landecker (Transparent) i Logan Miller (Take me to the River), que interpretan a la mare del protagonista i al seu company d’habitació, respectivament, i ofereixen refrescants i novedoses capes i trames (la difícil convivència entre companys, el desarrelament amb la familia en la vida adulta) a la història principal.
Simpàtica i propera, Shithouse es configura como una de les pel·lícules més fresques d’Americana; una òpera prima que permet vislumbrar a Cooper Raiff com un nou talent del cine indie i que ja compta amb el suport de la industria, la premsa i el públic americà. Un diamant en brut. Première espanyola.
