El Francisco treballa de paleta construint una molt luxosa casa a Ciutat de Mèxic. Un dia, en un accident laboral mor el seu germà. Deixa una vídua embarassada en una situació de força pobresa. El Francisco intenta aconseguir una indemnització per la mort del seu germà que deixi en una situació digna a la seva cunyada. Però no fa més que rebre negatives. Del cap d’obra i del propietari. Un conjunt d’esdeveniments faran que es cansi de la seva situació, de la situació dels seus, els de classe social més baixa, els més desfavorits, i planegi una venjança. Però els humans gestionem molt malament el poder. I el canvi de rols, els canvis socials, malgrat que siguin només en aparença, poden fer que els caràcters canviïn. El Francisco s’haurà d’enfrontar als riscos que la seva nova situació li generarà i s’haurà d’enfrontar a ell mateix. I no quedarà massa clar qui serà el pitjor enemic.
 
Des de Mèxic ens arriba aquesta pel·lícula molt petita, òpera prima del David Zonana, que també escriu el guió i que barreja el drama social amb elements de thriller psicològic amb una fredor i precisió esfereïdores. Amb certes similituds inesperades amb una de les pel·lícules de l’any, la coreana Paràsits, Mano de obra juga les seves cartes de forma esplèndida i fa del seu petit pressupost i dels seu repartiment, principalment amateur, les seves millors armes. Present a festivals de primera línia com Toronto o Sant Sebastià i amb una llista de premis a festivals com els de Göteborg, La Havana, Palm Spring o Zurich, que no para de créixer, la cinta arriba a l’Americana per demostrar que el cinema mexicà independent també està en plena forma, també té molt a dir.
 
2019: Festival de San Sebastián