Els habitants de les metròpolis d’avui en dia es veuen afectats contínuament per l’estrès, l’ansietat o la depressió. En Peter té la fervent convicció que això es tracta d’un tema de contaminació acústica, però no simplement d’un alt volum de motors i sirenes als carrers, sinó d’una falta de calibració entre la nota predominant dels barris, creada a partir dels milers de sons que omplen els carrers, i els electrodomèstics de les llars. Client a client veiem com en Peter aconsegueix curar els estats mentals de la gent que requereix el seu ajut. La realitat que viu cada dia el fa creure que es troba davant d’una evidència científica, té la certesa que la comunitat l’acollirà amb els braços oberts perquè presenti la seva teoria, atorgant així un sentit a la feina de la seva vida. Just quan està més convençut d’ell mateix, apareix una anomalia. A poc a poc, error rere error, l’anomalia desafina tots els elements que orquestraven la vida d’en Peter.
 
L’aura dessaturada del film, ens porta a una lúgubre Nova York actual on no hi ha connexió real entre les persones i la ciutat en què habiten. El director Michael Tyburski, ha expandit l’univers del seu curt Palimpsest, guanyador del festival de Sundance 2013, per aprofundir en un protagonista que viu en un món que avança a un ritme diferent del nostre, i que tràgicament, el llença a una realitat que no l’accepta i que el tracta de forma marginal. Estem davant una història pintada a pinzellades grises, que lluny de ser un descens als inferns, s’aproxima més a un argument d’amor cap a un personatge incomprès i entre dues notes dissonants.
 

2019: Festival de Sundance