22 febr. Americana DOCS

Després del seu debut com a secció en la passada edició del festival, els documentals tornen a Americana amb la intenció de consolidar-se. Una selecció de cinc pel·lícules molt diferents, en que veurem tot tipus d’històries i estils i que ens mostraran una vegada més, el gran moment de forma del cinema documental actual. Americana DOCS és una secció recomanada per Moritz. De les cinc cintes d’enguany, una, After Spring, ja va ser projectada a l’Americana LOVE, la sessió solidària, que vàrem realitzar als Cinemes Girona el passat divendres 17 de febrer. Les quatre que resten son les següents:

En primer lloc la flamant nominada als Oscar, Life, Animated. L’Owen Suskind és un nen normal fins que fa tres anys. Però aleshores comença a fer un retrocés en el seu desenvolupament. El que comença sent una sospita per part dels pares s’acaba confirmant en una realitat desesperada. L’Owen és autista. I deixa de parlar. I es desconnecta de la realitat. L’únic que el manté tranquil es veure pel·lícules de dibuixos de Disney amb el seu germà gran. Quan els pares comencen a perdre l’esperança en que el nen recuperi la parla, sobtadament, un dia, expressa una realitat a partir d’una frase que els hi és familiar. Es tracta d’una frase extreta d’una pel·lícula de les que el nen veu. Els pares descobreixen doncs que el seu fill només es pot comunicar a partir del món fictici que ha construït en el seu cap, basat en les cintes de Disney. S’obre un camí d’esperança que anirà molt més enllà del que es podien imaginar.

Aquest documental humà i sorprenent, que tracta amb delicadesa, amb rigor, però amb l’esperança que el cas concret de l’Owen mereix el problema de l’autisme, emociona pels festivals per on passa. A més de la seva nominació a l’Oscar ha guanyat multitud de premis en festivals, tant per part del jurat, com per part del públic. I és que l’emoció no distingeix entre espectadors. Potser la màgia del cinema mai ha estat tan gran com el que veurem aquí…

Una de les pel·lícules que sense cap mena de dubte serà de les sorpreses d’aquesta edició del festival és Author: The JT Leroy Story.  JT Leroy va aparèixer a l’escena literària nord-americana com un huracà. La seva primera novel·la, “Sarah” , va despertar elogis unànimes de la crítica i es va convertir en un súper vendes. JT Leroy explicava la seva història, la d’un ésser androgin, fruit d’una relació esporàdica d’una prostituta, drogoaddicta i, sobretot, una supervivent. Desenes de grans estrelles del pop van caure enlluernades per la força de la seva literatura i la seva vida. Tothom volia ser amic de JT Leroy i li plovien les ofertes. Però potser darrera de JT Leroy s’amagava una història ben diferent. Una història que ningú podia sospitar.

Jeff Feuerzeig s’està convertint en un expert en retratar personatges complexes i fora del sistema. Si el 2005 presentava l’excel·lent The Devil and Daniel Johnston i el 2011 continuava amb The Real Rocky, ara torna amb Author: The JT Leroy Story. Un documental àgil, sorprenent i absolutament pop. Un film ben muntat que deixa amb la boca oberta a l’espectador encara que aquest no conegui l’obra de JT Leroy.

En diàleg amb la nostra Christine de TOPS tenim una pel·lícula excepcional sobre el costat fosc del procés creatiu: Kate Plays Christine. Poques vegades hem estat testimonis de tot el treball que hi ha rere una interpretació. És ben sabut la d’animalades que han hagut de portar a terme actors i actrius reconegudes per transformar el seu cos en el personatge en qüestió. Ara bé, més enllà d’aquestes transformacions, hem pogut veure com l’exploració mental i psicològica d’alguns personatges ha acabat sent molt més fatídica que no pas les exigents dietes.

Kate Plays Christine ens trasllada al dia a dia de la Kate Lyn Sheil, una actriu amb ambicions que s’endinsa en la recerca d’informació sobre el seu personatge: Christine Chubbuck, una reportera que el dia 15 de juliol de 1974 es suïcida en directe durant un informatiu. El cas de la Christine, oblidat per la majoria de la població, va obrint petites escletxes que omplen de dubtes la protagonista i que poc a poc es comença a qüestionar la finalitat del film. Kate Plays Christine va ser guanyadora al millor guió de documental al festival de Sundance.

I per acabar, un documental sensorial. Tota una experiència cinematogràfica, bella, a contracorrent: LoveTrue.  Alaska: La Blake i el Joel viuen la seva particular historia d’amor tot i les limitacions físiques i la vida nocturna d’ella. Hawaii: Coconut Willie sempre s’ha considerat un esperit lliure. Ara s’ha d’enfrontar a l’altra cara de l’amor autèntic després de descobrir que el seu fill no és biològicament seu. Nova York: la cantant i compositora Victory reflexiona sobre la fe i la fidelitat mentre volta amb els seus germans pels carrers amb el seu pare John. Des de la no ficció, LoveTrue ofereix una exploració única sobre els desafiaments que l’amor pot transmetre i sobre com afecten les experiències passades i presents a les decisions que prenem quan la fantasia de l’autèntic amor es dissipa.

Existeix l’amor autèntic? L’últim documental de l’Alma Har’el explora els límits emocionals dels seus personatges (no actors) a través de representacions de passat i un futur imaginari. Després de guanyar el premi al millor documental a Tribeca (2011) per la seva òpera prima, Bombay Beach, Har’el torna a experimentar amb aquesta hipnòtica no ficció que va aconseguir el premi a millor pel·lícula documental a l’últim festival de Karlovy Vary.