Quin tipus de persona s’amaga rere Christine, la presentadora que es va suïcidar en directe i “a  tot color” a la TV americana mentre donava les notícies als anys 70?
 
El director Antonio Campos (Afterschool) exposa la imprevisible personalitat d’aquesta dona en un drama solvent i addictiu vist als festivals de Sundance, Toronto i Londres i nominat als Independent Spirit Awards a millor primer guió per Craig Shilowich.  Una irrecognoscible Rebecca Hall (El Regalo, Vicky Cristina Barcelona) es transmuta per complet en aquesta esquerpa periodista elaborant la que és, sense dubtes, la millor interpretació de la seva carrera. Amb un look retro que ens transporta contínuament als 70 (sigui per la música, la roba o sobretot, per l’estudi de la cadena WXLT) la pel·lícula aposta per mostrar situacions quotidianes de la vida de Christine tot dotant-les d’elements de bogeria i tristor d’allò més antipàtics i pertorbadors. La periodista se’ns presenta com una dona decidida i apassionada a la seva feina però posseeix una força incontrolable que deixa entreveure una greu depressió. No té parella ni amics i sembla que constantment alguna cosa l’estigui corroint per dins.
 
Campos i Shilowich (qui fa un treball de camp exhaustiu i impressionant per crear una Christine el més semblant possible a la real) semblen més avocats a assenyalar les raons del seu acte que a deixar-ho com un misteri sense resoldre i és per això que cada escena del film es configura com una gota, una gota amarga que omple el vas del seny de la periodista. No desxifrem quina n’és la definitiva, la que fa vessar-lo del tot; però sí en veiem el resultat: Un suïcidi sec i ràpid, que és filmat de manera freda, lluny de la morbositat i l’espectacle sanguinolent que potser alguns espectadors esperarien. Perquè Christine no és “el diari d’una suïcida”, ni “la delectació de la violència a la TV”, és la història d’una dona amb molt potencial en el camp del periodisme, però amb uns problemes interns (i externs) que ningú, ni ella mateixa, va saber com afrontar.
 
2017: Nominada a millor primer guió per Craig Shilowich i el Piaget Producers Award a Shilowich i Melody C. Roscher
2017: Guanyadora a la millor actriu (Rebecca Hall) als Central Ohio Film Critics Association
2016: Guanyadora a la millor actriu (Rebecca Hall) als Chicago International Film Festival
2016: Guanyadora a l’actriu amb més coratge al Women Film Critics Circle