En Wyatt ja no té parella, ni feina, ni esperança. Per això es refugia a casa dels seu únic amic, en Christian. Aquest intentarà ajudar-lo traient-lo de festa, recordant bons temps passats, presentant-li gent, en definitiva, fent d’amic. El que en Christian no sap és que en Wyatt sent veus i rep trucades nocturnes que l’alerten d’un atac zombie. Unes veus que l’adverteixen que la fi és a prop. Que ningú és qui ell es pensa que és i que van a per ell. En Wyatt sap que no pot ser veritat. Que potser s’està tornant boig. Però tot és massa real. No pot parar de pensar-hi. I mentre es prepararà pel pitjor posarà a prova la seva amistat amb el seu millor amic.

Perry Blackhear demostra en el seu primer llargmetratge que es pot unir el terror i una quotidianitat gairebé mumblecore. Una cinta que barreja els dubtes sobre futur de la gent de 30 anys i l’horror. Amb un pressupost ínfim aconsegueix endinsar l’espectador en un thriller tranquil però intensíssim. Alguns crítics l’han anomenat “horror mínimal”. El que està clar és que ha aconseguit convèncer públic i crítica amb multitud de premis als festivals independents de Boston, San Francisco o Nashville.

Première espanyola

Fantasia Film Festival 2015: Millor pel·lícula innovadora
Slamdance Film Festival 2015: Premi especial del Jurat i Menció Honorable
Nashville Film Festival 2015: Gran Premi del Jurat, Millor Actor y Premi del públic
Independent Film Festival de Boston 2015: Gran Premi del Jurat