Seguim tres gossos sense sostre pels carrers d’Istanbul. No tenen rumb, deambulen per la ciutat com si fos seva, no tenen cap prohibició. Nosaltres de la mà d’Elisabeth Lo, la directora del film, ens deixem guiar per la ciutat, recorrem paratges ensorrats i carrers replets de gent. El seu dia a dia no es veu afectat pels successos polítics ni socials, s’ajunten amb altres gossos momentàniament, tot i que majoritàriament són solitaris i segueixen el seu camí. El punt de vista ens fa centrar-nos en tothom i tot allò que està a l’altura de la vista dels gossos. Inevitablement, els solitaris amos de la ciutat s’acaben ajuntant amb les úniques persones que creuen mirades i espai, els sense sostre de la ciutat apareixen com a companys d’aquests gossos, separant-los en disputes i compartint el menjar.
El seguiment d’aquests protagonistes a la seva alçada, fa que sigui un documental estrictament observacional amb un marcat punt de vista. El muntatge i algunes frases de filòsofs que es van intercalant, ens serveixen de contrapunt, context i visió subjectiva sobre un metratge amb la mínima intervenció. Elisabeth Lo ha reduït hores i hores de metratge en un llargmetratge de poc més d’una hora, que suggereix i atreu a parts iguals.
