La Madeline (Helena Howard) és una noia de catorze anys amb certa inestabilitat psicològica. A través de les classes d’improvisació i interpretació d’una petita escola de teatre, descobreix una manera única d’expressar el seu món interior i explorar la seva relació amb els demés. Madeline’s Madeline és segurament, una de les pel·lícules més especials, enèrgiques i alhora arriscades d’aquesta edició. Com bé escriuen al web rogerebert.com Madeline’s Madeline és “meravellosament estranya”.
 
La cineasta Josephine Decker (Thou Wast Mild and Lovely) ha sorprès el públic del Festival de Sundance, del Festival de Gijón i de molts altres amb aquesta poderosa cinta que s’endinsa en una ment inestable, imprevisible i perillosa. Amb un muntatge frenètic i caòtic, la directora pretén emular, amb la seva pel·lícula, la sensació de veure el món amb través dels ulls d’una persona amb certs problemes mentals.
 
Nominada doblement al Independent Spirit Awards, Madeline’s Madeline presenta el dia a dia d’una adolescent (intensa Helena Howard) que troba en la improvisació, el camí ideal per expressar-se tal com és, sense cap tipus de limitació. Destaquen els papers de les dues dones madures que “l’ajuden” en aquest viatge cap a l’auto-coneixement: La seva mare (Miranda July), una persona sobre-protectora que té veritable pànic a la seva filla, i la professora d’interpretació (Molly Parker). Una dona que, fascinada per la personalitat de Madeline, no se n’adona dels dimonis que habiten dins del seu cap.
 
Madeline’s Madeline és tot un repte. Per moments, cinta de terror. D’altres, drama exacerbat narrat amb força i intensitat. Una pel·lícula que demana d’un espectador actiu que s’atreveixi a aventurar-se en un viatge obscur i caòtic a una ment retorçada que cerca la seva llibertat.
 
2018: Festival de Gijón
2018: Premis Independent Spirit: Nominada a millor fotografia i actriu (Howard)
2018: Premis Gotham: Nominada a millor pel·lícula i intèrpret revelació (Howard)