Tornem a tenir els dos personatges més icònics de la mitologia de Kevin Smith: en Jay i en Silent Bob. En aquesta ocasió han tornat a la pantalla per impedir la realització d’un reboot de “Bluntman and Chronic”, i per aconseguir-ho s’embarcaran direcció a Hollywood. No serà un camí de roses, més bé serà un camí de maria, on es creuaran amb el KKK, ubers gratuïts, Matt Damon i Ben Affleck, residus mediàtics i també familiars.
La caricatura i l’exageració són la façana i els fonaments d’un film extremadament autoreferencial que aglutina en un sol llargmetratge tots els racons de l’univers del director. És un festival dels cameos i la metaficció, escena rere escena apareix un nou personatge que està sempre relacionat amb el cosmos de la pel·lícula, la road movie cap a Hollywood va fent desviaments cap a noves situacions i nous gags. La característica que en destaca és la línia argumental de lo familiar que n’extreuen, prova irrefutable que dóna a entendre que mentre Kevin Smith pugui, seguiran els reboots, les seqüeles, els spin offs i el que faci falta. Mentre segueixin sent divertides, no necessita res més.