El James White no sembla tenir una vida fàcil. No se’ns explica res del seu passat ni del seu caràcter. Però els moments que se’ns mostren d’ell denoten que es una mica extrem, violent, amb facilitat pels excessos. Quan mor el seu pare, amb qui havia perdut la relació, un familiar li diu “sempre vam pensar que acabaries a la presó”. Però no. En James intenta afrontar com pot el seu caràcter i el fet d’haver de cuidar de la seva mare, malalta de càncer. Però l’última recaiguda de la dona portarà la seva fragilitat al límit. Sol, sense família que el faci costat, amb l‘única ajuda d’un amic i una noia amb qui recentment comparteix la seva vida, el James haurà d’enfrontar-se als seus inferns i als inferns de la malaltia de la seva mare. Potser tot plegat massa per ell. Tot i que de vegades, els aparentment febles són els veritablement més forts.
 
El primer llargmetratge de Josh Mond es d’aquell tipus de pel·lícules que no poden deixar a ningú indiferent. Seca, dura, de difícil digestió i al mateix temps brutalment humana. Una cinta claustrofòbica, de tensió latent, amb un parell de personatges al límit excepcionalment interpretats per Christopher Abbott i Cynthia Nixon. Va estar nominada com a millor òpera prima als Independent Spirit Awards i ha guanyat premis a festivals tan prestigiosos com Locarno o Sundance, entre molts d’altres guardons pels nombrosos festivals en que s’ha pogut veure fins ara. Al top ten dels millors films independents del 2015 per la National Board of Review, per fi James White es podrà veure a Americana. L’experiència, de ben segur, serà colpidora.
 
2015: Menció especial al Festival de Locarno
2015: Nominada a millor primera pel·lícula, actor protagonista i actriu de repartiment als Independent Spirit Awards.
2015: Premi del públic al Festival de Sundance.
2015: Top ten de les millors pel·lícules independents de l’any per la National Board of Review
2015: Premi revelació per Josh Mond al Festival de Deauville