La Zama fuig a mitja nit de casa seva, la pressió dels seus pares la fa decidir instintivament, ella no sap que aquesta decisió la portarà a conèixer en Saul, un home preocupat per l’imminent desallotjament dels seus pares que busca respostes en la nit de la metròpoli. Les dues ànimes deambulants es creuen i ja no se separen, tant perdudes com faltes de respostes, començaran a traçar una línia de no retorn cap a un dels impulsos més primitius de l’espècie: la venjança. En Saul interpretat per Cosmo Jarvis, el podreu reconèixer de films com Nocturnal o Lady Macbeth, o l’aclamada Peaky Blinders, representa un jove que encaixaria en l’arquetip de James Dean, perdut, impulsiu i rebel. La Zama, interpretada per Dela Meskienyar, té un protagonisme menys explosiu, es deixa portar per l’estrany i perillós carisma de la persona sota la màscara.
Tim Sutton firma el seu cinquè llarg amb la marcada tinta que tenen les òperes primes; l’estètica cuidada, els personatges interessants, un enemic excessivament insuportable i un romanç. El ritme del film el dota d’una naturalitat i fluïdesa que es contraposa amb la forma i l’estètica tan cuidada. Des de els efectes sonors passant per la música fins a la il·luminació, ens van deixant pistes, algunes més al·legòriques que altres sobre el destí que els espera als protagonistes. L’esperit psicològic que té el metratge et va endinsant en la psique alterada d’en Saul i en l’esperit inequívocament inconformista del director.
