A Americana rebem de nou a Ben Epstein després de gaudir al 2020 del seu curtmetratge Something Like Loneliness realitzat amb el seu germà Seth. En aquesta ocasió, Epstein ens convida a conèixer Buck Alamo, un trillat cantant de country que intenta fer les paus amb la seva família ara que comença a veure la llum al final del túnel. Però, com tot artista rodamons que ha passat la vida d’aquí cap allà, no ho tindrà fàcil.
Interpretat per Sonny Carl Davis, llegenda viva de la música americana reconvertit en actor als anys 80, Buck Alamo és un personatge decadent, un gos vell de l’Amèrica de Trump, un cowboy que va d’escenari en escenari amb la seva guitarra acústica i veu trencada.
Epstein no li confereix al vell Buck ni la tendresa de Lucky (John Carroll Lynch) ni l’aura depressiva de Blaze (Ethan Hawke); sino que dibuixa un personatge mundà i livià en fugida eterna de la mort (interpretada per la implacable veu de Bruce Dern) i que utilitza el poder de la seva veu i música per convèncer de les seves bones intencions als que l’envolten (Entre ells, la filla a la vida real de Richard Linklater que vam veure créixer a Boyhood, Lorelei).
Amb un muntatge oníric que barreja allò espiritual amb allò terrenal, i el blanc i negre amb el color, amb Buck Alamo, Ben Epstein es configura com un cineasta amb una forta aposta estètica i una potent veu surenya provinent de les terres texanes d’Amèrica. Première espanyola a Americana.
