No us desvetlleu! L’Americana desvela ja la seva onzena edició

Ja tenim aquí l’onzena edició del Festival Americana. El festival s’inaugurarà al Cinema Phenomena el dimarts 5 de març (com sempre amb invitació) i continuarà als Cinemes Girona, al Zumzeig i com a novetat d’enguany als Cinemes Texas entre el dimecres 6 i el diumenge 10 de març.

Els preus de les entrades són de 8 euros, amb abonaments compartibles de 6 entrades per 40 euros. Les sessions de curts tindran un cost de 4 euros i la retrospectiva tindrà els preus habituals de la Filmoteca de Catalunya.

Enguany a més, teniu descomptes disponibles amb el carnet de Biblioteques, el Carnet Jove, el TRESC, i per abonats dels Cinemes Girona i Zumzeig.

Recordeu que la gestió dels abonaments és completament online i des de la mateixa web de l’Americana. La venda d’entrades i la graella es faran públiques demà dijous 15 de febrer (la venda a taquilla no s’habilitarà fins el dia 6 de març) i el període d’acreditacions de premsa ja està actiu des d’ara mateix i fins al 23 de febrer.

Abans de començar amb els títols de les diferents seccions volem agrair als diferents col·laboradors i institucions que fan possible que el festival sigui com és. Així que moltes gràcies a la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Consolat General dels Estats Units a Barcelona, l‘Oficina de Québec en Barcelona, Fundación Casa de México en España, La casa del Cine, Casa Montjuïc, Moritz  i  a la Fundació Víctor Grífols i Lucas, tot un clàssic del festival. I enguany ens estrenem amb un nou company de viatge, la marca de roba nord-americana Carhartt.

Ara sí, la programació d’enguany. I comencem per NEXT, on  us acostem directores i directors que ens han sorprès i que volem que descobriu:

The Adults és un film 100% indie, una comèdia dramàtica sobre fer-se gran, o no, protagonitzada per Michael Cera que va estar a la Berlinale i Tribeca. Fremont, una petita joia en blanc i negre que ens acosta a la vida d’una refugiada afganesa que treballa a una fàbrica de galetes xineses de la sort. Los Rayos Gamma que radiografia la Montreal racialitzada a partir de les aventures de quatre adolescents d’ascendència àrab i africana. What Doesn’t Float amb un reguitzell de personatges al límit de la bogeria i la crisi nerviosa a través de set relats salvatges amb altes dosis de cinisme. Todos los incendios, un drama queer sobre un adolescent que descarrega la seva ràbia provocant petits incendis que puja a Internet. Lousy Carter, una comèdia amarga, en la línia de Todd Solondz,  que té com a protagonista un professor immadur políticament incorrecte  al que diagnostiquen una malaltia terminal. Cora Bora, on coneixerem a la Cora, una cantautora caòtica i atrevida, un dels personatges més icònics de l’edició, tan imperfecta com entranyable. Shortcomings és una comèdia tendra i enginyosa de personatges a la recerca de la felicitat, basada en el conegut còmic d’Adrian Tomine i que va formar part de la selecció oficial de Sundance. Funny Pages, en aquest cas sobre un dibuixant de còmics amb una estètica i un to underground que s’assimila a l’estil que reivindica i que va estar present a Cannes. I Used to Be Funny ens acosta a la història de la Sam, una còmica de stand up, que ha de superar el seu estrès posttraumàtic per tornar a riure i fer riure. The Artifice Girl, nominada als Independent Spirit Awards compta amb un precís guió que parla dels límits morals de la intel·ligència artificial i de la possibilitat que desenvolupin sentiments propis, de si la fi justifica els mitjans i de què significa ser humà. Finalment, Sometimes I Think About Dying, una poètica pel·lícula present a Sundance amb una protagonista que fantasieja amb accidents mortals extravagants per sobreviure a l’avorrida jornada laboral.

I continuem amb l’abans anomenat Docs, ara DXCS!?, on encara trobarem documentals, però també docuficció i pel·lícules de ficció que juguen amb el format documental. Comencem amb un clàssic, Menus-Plaisirs- Les Troisgros d’en Frederick Wiseman. El veterà director s’introdueix a la cuina del restaurant francès que ostenta tres estrelles Michelin des de fa més de 50 anys, observant amb precisió quirúrgica i el seu habitual detallisme tot el que envolta una institució de tant prestigi. King Coal,  situat a un poble d’Appalachia que gira entorn del carbó, part documental, part faula, ens mostra la cultura i la identitat d’un indret replet d’un realisme màgic encisador. A Gasoline Rainbow, els germans Ross, directors de Bloody Nose, Empty Pockets ens sorprenen amb una road movie protagonitzada per cinc adolescents de l’est d’Oregon, que emprenen un viatge cap a la costa del Pacífic. I saltem a Mèxic amb Breaking la vida, una història de superació, i per sobre de tot, d’amistat i de passió que segueix durant sis anys sis joves ballarins, units pel seu amor al hip-hop. I de Mèxic a Corea del Nord amb Beyond Utopia, un documental esfereïdor que segueix diverses persones que van néixer pensant que Corea del Nord era una utopia i ara intenten fugir del seu país natal per sobreviure. Va guanyar el premi del públic a Sundance i està a la shortlist dels Oscar. Kokomo City, premi del públic a Berlín, és un documental sobre quatre treballadores sexuals trans afroamericanes que reflexionen sobre la pertinença a la comunitat negra, i sobre la seva feminitat i la seva feina. I acabem la secció amb la gran sorpresa de l’edició: The Featherweight, ambientada a mitjans dels seixanta, presenta un capítol apassionant de la història real del boxejador italoamericà Willie Pep, campió mundial del pes ploma, que als 40 anys i amb la seva vida personal submergida al caos, decideix tornar al ring.

I acabem  amb TOPS, que presenta alguns dels títols més destacats de l’any. Com la guanyadora a millor pel·lícula al Festival de Sundance, A Thousand and One, una història d’una mare coratge afroamericana que segresta al seu fill dels serveis socials per assegurar que tindrà el millor futur possible. Mutt amb la que Lio Mehiel va guanyar el premi de millor interpretació,  també a Sundance,  amb el paper d’un noi trans. Un apropament a una realitat coneguda, però que poques vegades veiem d’una forma tan veraç, delicada i íntima. I seguim amb històries LGBTQ+, ara en clau de comèdia salvatge. Sebastián Silva, s’interpreta a ell mateix en una història carregada de drogues, sexe explícit, cinema dins el cinema, thriller i comèdia a Rotting in the Sun, que compta amb tres nominacions als Independent Spirit Awards i serà la nostra sessió amb cerveses el dissabte a la nit.

Kelly Reichardt torna a l’Americana amb Showing Up, on Michelle Williams i Hong Chau interpreten a dues artistes plàstiques que rivalitzen pel seu art fins que un colom ferit les acaba d’enfrontar definitivament. Va estar a Cannes i ha estat Top 10 de l’any per Cahiers du Cinema. I seguim amb artistes, en aquest cas un dissenyador de moda, amb el darrer títol de Xavier Legrand, que molts recordareu per Custodia compartida. A El Sucesor torna a demostrar que el cinema de terror no té per què ser sempre fantàstic. I també fa por Las habitaciones rojas, present a la darrera edició del Festival de Sitges on dues dones joves assisteixen fascinades al judici d’un assassí en sèrie. Una pel·lícula intensa, morbosa, terrorífica i fascinant. I seguim amb  el premi especial del jurat a Sitges, Riddle of Fire, la nostra cloenda. Un conte de fades i aventures modern per l’Amèrica profunda que va estar a la Quinzena de Realitzadors de Cannes i va fascinar a Quentin Tarantino. I seguim amb cinema de ciència-ficció amb The Beast, el darrer títol de Bertrand Bonello  amb Léa Seydoux situada en un futur pròxim marcat per la intel·ligència artificial on les emocions són una  amenaça. I més scifi, ara en clau de comèdia amb Biosphere, protagonitzada per Mark Duplass i situada en un futur distòpic on dos homes han sobreviscut a l’extinció humana gràcies a una càpsula que no serà tan confortable com pensaven. Third Week és una pel·lícula superindie de Jordi Torrent, un director català establert a Nova York que roda un film d’una mirada humanista i abordant temes universals com la redempció, l’esperança i la cerca de segones oportunitats. Tindrem la première mundial amb presència de l’equip. Ex-Husbands,  una història sobre la ruptura de parelles i les relacions paternofilials amb un repartiment impecable amb noms com Griffin Dune o Rosanna Arquette serà la nostra cinta inaugural. I acabem amb una de les joies de la darrera edició de Cannes, The Sweet East de Sean Price Williams,  una road movie surrealista on una estudiant d’institut abandona el viatge de fi de curs per emprendre una aventura a través de la costa est dels Estats Units.

Com sempre, SHORTS completa la programació amb una selecció de curts. Tindrem títols com Fur, una joia d’animació, el documental poètic sobre abusos a menors Letter to Rosie, Je ne suis pas un star de cinema d’Hugo de Soussa, We Were Meant to, una faula sobre la discriminació racial en forma de cinema fantàstic o Lemon Tree, que va passar per la Quinzena de Realitzadors de Cannes. A més, aquest any dediquem una de les sessions de curts (en una projecció gratuïta) a les obres realitzades per estudiants de les tres universitats de cinema més importants de Mèxic. Una selecció feta pels estudiants de La casa del cine, que s’estrenen com a programadors.

I enguany el convidat especial serà Sean Price Williams. A banda d’estrenar-se en la direcció amb The Sweet East, Sean és el director de fotografia de moltes de les millors pel·lícules independents de la passada dècada. Ha treballat amb directors tan indispensables de l’indie com Abel Ferrara, els germans Safdie, Alex Ross Perry o Nathan Silver. A més és director de fotografia de What Doesn’t Float i Funny Pages, que també formen part de la programació del festival. Com sempre, el nostre convidat especial serà objecte d’una retrospectiva en col·laboració amb la Filmoteca amb alguns dels seus treballs més destacats entre el 7 i el 26 de març. Podrem veure de nou Her Smell d’Alex Ross Perry, Good Time dels germans Safdie, Thirst Street de Nathan Silver, Entre las olas d’Anaïs Volpé i One Man Dies a Million Times, una joia distòpica que per decisió expressa de la seva directora només es pot veure en sales de cinema, així que aprofiteu aquesta oportunitat única, que presentarà el mateix Sean Price Williams.

I acabem la programació amb una altra novetat. Ja sabeu que el cinema i l’stand up comedy van molt sovint de bracet. En col·laboració amb Cruïlla Comedy i Talent podrem gaudir d’UNA NIT DE STAND UP on el còmic i guionista Pau Roigé farà de mestre de cerimònies en una sessió única (amb un preu de 10 €) amb Irene Francolí, Andrés Fajngold, Enzo Vizcaíno i Març Llinàs.