Secció: Tops

L’actriu Riley Keough (Zola), neta d’Elvis Presley, ha guanyat la Càmera d’Or a l Festival de Cannes per retratar, sense prejudicis ni floritures, la realitat que viuen els joves indis Oglala Lakota a la reserva de Pine Ridge, a Nebraska, un dels llocs més pobres de Nord-amèrica. Amb una mirada lluminosa i una interpretacions magistrals, War Pony és una de les pel·lícules amb més veritat i pols del certamen. 

Als anys 90, una mare soltera coreana cria el seu fill petit als suburbis del Canadà, decidida a proporcionar-li una vida millor que la que va deixar enrere. Guanyadora del premi del públic a festivals d’arreu del món, la segona pel·lícula de l’actor, guionista i director Anthony Shim és una delicada i càlida peça sobre la cerca de la identitat i la importància de les arrels culturals en les persones migrants. Una de les joietes amagades d’aquesta edició.

El Bastien, parisenc, durant unes bucòliques vacances al Quebec,coneix la Chloé, una adolescent una mica més gran que ell, de la qual s’enamora. Lluny de la típica història d’amor i descobriment, la debutant Charlotte Le Bon filma amb una delicadesa exquisida, crea una atmosfera inquietant, es deté en el seu meravellós entorn, cuida cada pla i estremeix amb una presumpta senzillesa que oculta diverses capes, inclosa la seva petita llegenda de terror, que tenyeix el relat d’una tènue tensió latent. Presentada a Cannes.

En un exclusiu campament d’estiu al mig del camp, els nois d’una prestigiosa escola privada reben entrenament físic, moral i religiós amb la intenció de convertir-los en l’elit del demà. El descobriment d’un forat a la tanca perimetral del campament desencadena una sèrie d’esdeveniments cada cop més inquietants. Amb la clara intenció de reflexionar sobre els problemes de l’educació i la diferència de classes socials al seu país, Joaquín del Paso va presentar El hoyo en la cerca a la Mostra de Venècia a on va aconseguir el premi a la millor fotografia.

La Sarah Jo viu amb la mare i la germana i tot i que el sexe és un tema habitual de conversa, és verge amb 26 anys. L’obsessió per un home casat i un actor porno li farà descobrir la seva sexualitat de forma sobtada i intensa. La popular i peculiar Lena Dunham (Girls), torna a dirigir un llargmetratge, 12 després de Tiny Furniture, fent tremolar la moral de l’espectador amb aquesta història de dones alliberades o alliberant-se, mogudes per la seva independència i el seu desig.

La Sarah és diagnosticada d’una malaltia terminal. Per suplir la seva absència i evitar el dolor als seus familiars decideix pagar un clon, que seguirà la seva vida quan ella ja no hi sigui. Però la mort es resisteix i la Sarah ha de conviure amb el seu clon més del que estava previst.

Riley Stearns (Faults, The Art of Self-Defense), barreja la ciència-ficció i l’humor delirant i surrealista, no exempt d’una freda violència física i emocional, en un film que no deixa de sorprendre a cada minut de metratge.

En un exclusiu campament d’estiu al mig del camp, els nois d’una prestigiosa escola privada reben entrenament físic, moral i religiós amb la intenció de convertir-los en l’elit del demà. El descobriment d’un forat a la tanca perimetral del campament desencadena una sèrie d’esdeveniments cada cop més inquietants. Amb la clara intenció de reflexionar sobre els problemes de l’educació i la diferència de classes socials al seu país, Joaquín del Paso va presentar El hoyo en la cerca a la Mostra de Venècia a on va aconseguir el premi a la millor fotografia.

La Sarah Jo viu amb la mare i la germana i tot i que el sexe és un tema habitual de conversa, és verge amb 26 anys. L’obsessió per un home casat i un actor porno li farà descobrir la seva sexualitat de forma sobtada i intensa. La popular i peculiar Lena Dunham (Girls), torna a dirigir un llargmetratge, 12 després de Tiny Furniture, fent tremolar la moral de l’espectador amb aquesta història de dones alliberades o alliberant-se, mogudes per la seva independència i el seu desig.

La Lea, una adolescent desencantada i alienada, veu en un home que li duplica l’edat una escapatòria al seu estiu descafeïnat. La directora Jamie Dack opta pel realisme per abordar una temàtica complicada amb uns diàlegs al llindar del dubte i la manipulació i unes interpretacions excel·lents que exposen sense assenyalar i condemnen sense evidenciar. Millor direcció a Sundance, Premi del Jurat a Deauville i 4 nominacions als Independent Spirit.

La Sarah és diagnosticada d’una malaltia terminal. Per suplir la seva absència i evitar el dolor als seus familiars decideix pagar un clon, que seguirà la seva vida quan ella ja no hi sigui. Però la mort es resisteix i la Sarah ha de conviure amb el seu clon més del que estava previst.

Riley Stearns (Faults, The Art of Self-Defense), barreja la ciència-ficció i l’humor delirant i surrealista, no exempt d’una freda violència física i emocional, en un film que no deixa de sorprendre a cada minut de metratge.

L’actriu Riley Keough (Zola), neta d’Elvis Presley, ha guanyat la Càmera d’Or a l Festival de Cannes per retratar, sense prejudicis ni floritures, la realitat que viuen els joves indis Oglala Lakota a la reserva de Pine Ridge, a Nebraska, un dels llocs més pobres de Nord-amèrica. Amb una mirada lluminosa i una interpretacions magistrals, War Pony és una de les pel·lícules amb més veritat i pols del certamen.

L’Emily (una brillant Aubrey Plaza) treballa en una empresa de càtering, on no cobra prou per pal·liar un antic deute. Un dia, fa una feina per a uns delinqüents comuns i atreta per aquest submón, i també per l’home que la contracta, buscarà prendre més responsabilitats, posant en perill la seva vida. El debutant John Patton Ford, manté un ritme tens i constant en aquest thriller criminal situat en una sempre fascinant Los Angeles, que s’ha guanyat el cor de l’expresident Obama, formant part del seu top 10 de l’any.

Un grup d’amics organitzen una festa aprofitant que el pas d’un huracà no els permetrà sortir de casa. L’aïllament en la mansió es converteix en l’excusa perfecta per a la festa, la droga, l’alcohol i la paranoia. Només el primer raig de llum aportarà veritat a una nit completament mortal. Del drama a l’slasher i de la comèdia al terror, els gèneres es mouen tant com la càmera inquieta que va reaccionant al que passa. Bodies Bodies Bodies, producció d’A24 nominada als Independent Spirit, exposa la màxima expressió d’aquesta generació, i també, la més extrema, on no et pots confiar ni de la teva ombra.

El Bastien, parisenc, durant unes bucòliques vacances al Quebec,coneix la Chloé, una adolescent una mica més gran que ell, de la qual s’enamora. Lluny de la típica història d’amor i descobriment, la debutant Charlotte Le Bon filma amb una delicadesa exquisida, crea una atmosfera inquietant, es deté en el seu meravellós entorn, cuida cada pla i estremeix amb una presumpta senzillesa que oculta diverses capes, inclosa la seva petita llegenda de terror, que tenyeix el relat d’una tènue tensió latent. Presentada a Cannes.

L’Emily (una brillant Aubrey Plaza) treballa en una empresa de càtering, on no cobra prou per pal·liar un antic deute. Un dia, fa una feina per a uns delinqüents comuns i atreta per aquest submón, i també per l’home que la contracta, buscarà prendre més responsabilitats, posant en perill la seva vida. El debutant John Patton Ford, manté un ritme tens i constant en aquest thriller criminal situat en una sempre fascinant Los Angeles, que s’ha guanyat el cor de l’expresident Obama, formant part del seu top 10 de l’any.

Als anys 90, una mare soltera coreana cria el seu fill petit als suburbis del Canadà, decidida a proporcionar-li una vida millor que la que va deixar enrere. Guanyadora del premi del públic a festivals d’arreu del món, la segona pel·lícula de l’actor, guionista i director Anthony Shim és una delicada i càlida peça sobre la cerca de la identitat i la importància de les arrels culturals en les persones migrants. Una de les joietes amagades d’aquesta edició.

Un grup d’amics organitzen una festa aprofitant que el pas d’un huracà no els permetrà sortir de casa. L’aïllament en la mansió es converteix en l’excusa perfecta per a la festa, la droga, l’alcohol i la paranoia. Només el primer raig de llum aportarà veritat a una nit completament mortal. Del drama a l’slasher i de la comèdia al terror, els gèneres es mouen tant com la càmera inquieta que va reaccionant al que passa. Bodies Bodies Bodies, producció d’A24 nominada als Independent Spirit, exposa la màxima expressió d’aquesta generació, i també, la més extrema, on no et pots confiar ni de la teva ombra.

La Maggie se n’ha anat a la recerca del seu pare, un home solitari que viu en mig del bosc. Aquest retrobament tindrà un significat que va més enllà de la simple redempció quan la Maggie descobreixi els fenòmens paranormals que el seu pare investiga. El director Alex Lehmann s’ha convertit en un dels referents del cine independent actual gràcies a títols com Paddleton o Blue Jay. La multi guardonada Acidman torna a ser una mostra d’un indie intimista ple de nostàlgia.

La Lea, una adolescent desencantada i alienada, veu en un home que li duplica l’edat una escapatòria al seu estiu descafeïnat. La directora Jamie Dack opta pel realisme per abordar una temàtica complicada amb uns diàlegs al llindar del dubte i la manipulació i unes interpretacions excel·lents que exposen sense assenyalar i condemnen sense evidenciar. Millor direcció a Sundance, Premi del Jurat a Deauville i 4 nominacions als Independent Spirit.

La Maggie se n’ha anat a la recerca del seu pare, un home solitari que viu en mig del bosc. Aquest retrobament tindrà un significat que va més enllà de la simple redempció quan la Maggie descobreixi els fenòmens paranormals que el seu pare investiga. El director Alex Lehmann s’ha convertit en un dels referents del cine independent actual gràcies a títols com Paddleton o Blue Jay. La multi guardonada Acidman torna a ser una mostra d’un indie intimista ple de nostàlgia.