24 Feb Americana NEXT
Sis pel·lícules formen l’Americana NEXT d’aquest any. Sis apostes del festival, d’un cinema més desconegut però amb molta qualitat i en les que hi treballa gent que intuïm que donaran molt de que parlar en el futur.
Una d’elles Donald Cried, serà la cinta inaugural del festival. En Peter ha de tornar al seu poble natal, una població de classe treballadora, per ocupar-se de la paperassa que comporta la mort de la seva àvia. La seva vida és a Nova York, treballant a Wall Street i no té cap intenció de quedar-se en un indret depriment on fa 15 anys que no posa els peus. Però perd la cartera durant el viatge i es veu obligat a demanar-li un favor al Donald, el seu veí d’infantesa. En Donald és un personatge al límit de tot, amb una energia sense parangó i que portarà en Peter a un viatge molt més llarg i excèntric del que en un principi podia sospitar.
Kristopher Avedisian és el creador i protagonista absolut de Donald Cried, el seu primer llarg, un film finançat amb micromecenatge. Avedisian es destapa com un autor sensible, que sap crear personatges atractius, jugar amb els matisos, i portar-nos de la comèdia al drama en qualsevol moment sense semblar gratuït. Així ho demostren les seves nominacions i premis en festivals com Locarno, SXSW o Florida.
Una de les cintes que donarà més de que parlar d’aquesta secció serà sense cap mena de dubte l’original Creative Control. A Brooklyn, en un futur molt proper, el David, un executiu amb una vida personal raonablement controlada, inventa unes ulleres de realitat augmentada que a més permeten crear avatars i ell decideix donar vida a una còpia de la xicota del seu millor amic, de la que està secretament enamorat. A l’hora, la seva dona, una professora de ioga, entra en crisi existencial i en una estranya etapa zen i vol que el David canviï de vida. Una pel·lícula plena de tecnologia, moda, disseny i vides tan modernes com descontrolades. Vides empeses per una realitat que els hi ve gran i contra la que hauran de lluitar per controlar, abans de ser devorats per ella.
Amb una idea que ens recorda un capítol de Black Mirror però amb un tractament estètic amb un blanc i negre exquisit i una trama que avança lentament (alguns crítics parlen de influències d’Antonioni, fins i tot) i que inclús es permet fer clars homenatges a Kubrick, Creative Control ens enfronta a una realitat tan moderna com propera, en que els valors i les metes estan difuses, se’ns escapen entre tot allò que ens absorbeix en el dia a dia. Premi especial del jurat a SXSW i part del top 10 anual de pel·lícules independents del National Board of Review.
Potser la cinta més indie d’enguany sigui Another Evil, una comèdia amb tocs de terror feta amb més il·lusió que mitjans però amb resultats evidents. En Dan i la seva dona, la Mary, tenen una segona residència a la muntanya. L’aprofiten per desconnectar, pintar, passar l’estona en família. El problema arriba quan en Dan comença a veure éssers malèfics que el desperten de nit. Desesperat, decideix posar-se en mans d’un professional i finalment troba l’Os, un exorcista “graduat”. Tot i que la Mary no ho veu clar, en Dan es tanca un cap de setmana amb l’Os per intentar exorcitzar la casa. Però mica en mica descobrirà que l’Os és un personatge tan peculiar com els fantasmes que habiten la casa…
Carson Mell ens serveix un divertiment low cost que aconsegueix exactament allò que pretén: entretenir, fer riure i provocar algun ensurt d’infart en l’espectador. Mell demostra en el seu primer llargmetratge que amb (molts) pocs diners i una bona direcció d’actors es pot aconseguir exactament allò que busques.
Divertida, entranyable i no exempta de duresa, Kicks és una sorprenent cinta que no hauríeu de deixar passar. En Brandon té quinze anys i viu en una situació de pobresa que l’ avergonyeix. A més, a l’ escola, la seva vestimenta malmesa és un motiu de mofa. Somnia amb comprar-se unes bambes Air Jordan amb l’ esperança innocent que un cop les llueixi als seus peus, la seva reputació canviarà. Un dia, amb tot els seus estalvis se’ n compra unes. Però de seguida els hi robarà un perillós lladre a qui anomenen “Flaco”. Brandon, junt amb els seus dos únics amics, començarà un perillós viatge creuant Oakland per tal de trobar-lo i recuperar-les. El seu orgull ferit el portarà per ambients obscurs i el farà apropar-se a delinqüents de la pitjor categoria. Però aquesta vegada està segur d’ una cosa. Trobarà al “Flaco” i recuperarà les seves Air Jordan. Costi el que costi. Fins i tot la vida.
Justin Tipping sorprèn amb aquesta fresca primera pel·lícula que barreja drama, comèdia, cinta d’aventures, road movie i thriller. Amb un estil visual colorista i accelerat, acompanyat sempre d’una brillant banda sonora que és gairebé un personatge més en la història. Destaquen a més uns joves actors tan naturals que costa creure que actuïn i la monumental presència de Mahershala Ali, en el revers del seu personatge de Moonlight, en un paper secundari però potent. Present al Festival de Tribeca i al Festival de Los Angeles, la pel·lícula tindrà la seva première espanyola a Americana.
Directament de la recent Berlinale ens arriba My Entire Highschool Sinking Into the Sea. No importa l’edat que tinguem, una bona part de nosaltres mai supera l’escola secundària, en el bon o el mal sentit. Dash (Jason Schwartzman) i Assaf (Reggie Watts) treballen al diari de l’institut Tides High. El dia que la seva editora (Maya Rudolph) comença a oferir assignacions en solitari, Dash, emportat per la gelosia, publica un reportatge fictici sobre la suposada disfunció erèctil d’Assaf. Després de ser castigat al magatzem de l’escola, el Dash descobreix una sèrie de registres que certifiquen que l’edifici no compleix la normativa i que en qualsevol moment es pot enfonsar.
El novel·lista gràfic Dash Shaw (“Bottomless Belly Button”, “New School”) ens planteja en la seva primera incursió en la gran pantalla una esbojarrada i estranya pel·lícula de catàstrofes. Amb el cromatisme d’un calidoscopi i en clau onírica, els personatges de My Entire High School Sinking Into the Sea s’enfronten a l’enfonsament del seu institut mentre lluiten per sobreviure al derrocament de la seva amistat. Jason Schwartzman, Lena Dunham, Reggie Watts, Maya Rodolfo, Susan Sarandon i Alex Karpovsky formen el repartiment vocal d’aquesta creativa peça d’art.
I tanca la sessió de NEXT la comèdia pura, The 4th. Aprofitant que el seu company de pis és fora de la ciutat, en Jamie, un il·lustrador de 20 i pocs que viu a Los Angeles planeja fer una gran festa per celebrar el 4 de juliol. El problema és que té un pressupost limitat (està a la ruïna). Quan s’adona que s’ha deixat part de la compra al súper decideix agafar la bicicleta del seu company per arribar-s’hi en un moment. Aquesta serà la primera de moltes decisions equivocades que poden fer del dia de la independència un infern de situacions incòmodes. Los Angeles es convertirà en un territori hostil per un home que només vol una bona hamburguesa en bona companyia.
André Hyland es va donar a conèixer amb el seu curtmetratge Funnel (2014) . Bones crítiques a Sundance i desenes de milers de reproduccions a Youtube van demostrar la seva capacitat per a la comèdia. A partir d’aquí canals com Funny or Die, Comedy Central, la MTV o Bob Odenkirk (Better Call Saul) han contractat els seus serveis com a guionista i actor. Ara presenta el seu primer llarg, The 4th, una slacker comedy escrita i protagonitzada per ell mateix. Hyland ens presenta un reguitzell de personatges egoistes i sense cap mena d’empatia que tenen Los Angeles com a escenari incontrolable.