En Luke i en Jon veuen la seva vida prop del precipici en saber que són seropositius. Incapaços d’assumir-ho i després d’una trobada casual, decideixen fugir amb cotxe a la recerca de la llibertat i de l’esperança que necessiten. Però la delinqüència i l’autodestrucció els aniran guanyant la partida. La dependència de tots dos es barrejarà amb la fragilitat de la relació i la seva incapacitat de madurar. Sols, porucs, desencoratjats, necessitats d’afectes i de suports, seguiran la perillosa via que les seves vides ha pres i que de vegades sembla més propera al somni que a la realitat.

The Living End és la tercera pel·lícula de Gregg Araki però amb ella va donar un salt qualitatiu important en la seva filmografia. Una pel·lícula que tracta sense embuts les conseqüències (més aviat les psicològiques) de la SIDA. Una cinta queer que narra una relació homosexual sense exhibicionisme eròtic però sense amagar-ne res. I que barreja la història d’amor amb les conseqüències de pànic i falta d’autoestima que produeix sentir-se infectat pel VIH. Rodada de forma gairebé amateur, la cinta transmet tanmateix un compromís autoral obvi.