La Jill és mare de família, viu en una casa gran, té un grup d’amigues del barri i un marit amb una bona feina. Allò que podria semblar l’ideal americà dels 50’s és una façana per explotar l’absurd: tothom porta aparells bucals, l’únic mitjà de transport són cotxes de golf, les parelles sempre van conjuntades i els familiars són “intercanviables”. Per si no n’hi hagués prou, un assassí ronda al barri en cerca de noves víctimes. L’espiral de bogeria argumental va acompanyat d’una estètica sobresaturada i una banda sonora tan estrident com l’humor que envolta el film. La repulsió generada per tot el conjunt crea un espai on hi ha lloc per la crítica més afilada i punyent cap a un futur social no tan summament aleatori i desbaratat.
 
Estrenada al festival de Sundance de 2019, ha deixat petjada per allà on ha passat, gran part d’aquest mèrit ha estat per l’aposta arriscada de Jocelyn DeBoer i Dawn Luebbe, directores, guionistes i protagonistes del llargmetratge. L’èxit del curtmetratge, titulat amb el mateix nom que el film, va portar a produir el que es considera una de les peces més imaginatives i estranyes de l’any.
 

2019: Independent Spirit Awards – Nominada a millor primer guió
2019: Atlanta Film Festival – Millor pel·lícula i fotografia
2019: Festival de Locarno
2019: Festival de Sitges