Del 10 al 15 de març, celebrem la tretzena edició d’Americana, un festival que és possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, Acció Cinema, l’oficina del Quebec a Barcelona i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Sense oblidar el nostre gran equip, els voluntaris i voluntàries, La Casa del Cine i les sales de projecció dels Cinemes Girona, Cinemes Texas, Zumzeig, Filmoteca i els debuts de Vídeo Instan i el cinema Aribau, on inaugurarem, per primera vegada, en aquesta edició. Finalment, agrair també el suport de Moritz, la cervesa oficial del festival.

També volem agrair la feina de la Fredi Rifi amb l’evocadora imatge d’enguany. Un homenatge als 50 anys del VHS, un invent que als que tenim una certa edat ens va ajudar a descobrir el millor cinema indie als 80, 90 i 2000.

I comencem desvelant la programació amb la secció TOPS amb Twinless (anunciada ja al Nadal), premi del públic i millor actor de Sundance i tres nominacions als Independent Spirit Awards, un film profund i pertorbador, sobre la pèrdua i les necessitats afectives. Atropia, millor pel·lícula a Sundance, que ens porta a una base militar dels Estats Units on es realitzen simulacres per entrenar els soldats per a la guerra de l’Iraq, una sàtira política contra l’imperialisme americà que compta amb un repartiment de luxe. Omaha de Cole Webley on l’Ella i en Charlie han d’abandonar la seva llar juntament amb el seu pare i emprendre un viatge, amb destinació incerta. Una història colpidora protagonitzada per John Magaro (habitual del cinema de Kelly Reichardt). En el camino, millor pel·lícula a Orizzonti de Venècia, on el David Pablos signa sota els paràmetres de la road movie una fantasia queer tan polsegosa i crua com tendra i fascinant, amb atrevides escenes de sexe. The Baltimorons, una particular comèdia romàntica durant la nit de Nadal sota la direcció de Jay Duplass, nominada a dos Independent Spirit Awards, guanyadora del premi del públic a SXSW de la secció Spotlight i reconeguda entre els millors deu films de l’any per la National Board of Review. Fantasy Life, premi del públic de la secció oficial a SXSW, l’òpera prima de Matthew Shear sobre la precarietat laboral i emocional de la generació millennial a través d’un protagonista verborreic, cagadubtes i, tanmateix, adorable. Splitsville, una de les pel·lícules més esbojarrades de l’any, comèdia d’embolics enginyosa, divertida i sense complexos que indaga en les conseqüències d’un món poliamorós. Amb Dakota Johnson al capdavant, la pel·lícula va passar per Cannes i està nominada a dos Independent Spirit Awards i als Critics Choice. The Plague, present a Cannes i a Sitges i nominada a millor pel·lícula i interpretacions als Independent Spirit Awards, juga amb la perversió de l’adolescència per oferir una pel·lícula inquietant i tensa entre el body horror i el terror psicològic que no deixa indiferent. Lurker, òpera prima d’Alex Russell (guionista de The Bear), que ha aconseguit nominacions a pel·lícula, guió i actor principal i secundari als Independent Spirit Awards d’enguany, és una inquietant i sorprenent reflexió sobre la fama, les xarxes socials i la necessitat de sentir-nos valorats en una societat cada vegada més deshumanitzada. Blue Heron, que va passar per Sant Sebastià, a banda de Toronto i Locarno i que va guanyar premis a tots tres festivals, ens acosta a una família amb tres fills a finals dels 90, on un dels nois es torna extremadament violent; misteriosa, observa la fragilitat dels records, el dolor, la malaltia i els lligams familiars. Finalment, The History of Sound amb Josh O’Connor acompanyat per Paul Mescal és una història d’amor captivadora, colpidora i tendra estrenada a Cannes.

La secció NEXT, ens torna a acostar directores i directors que, encara lluny del focus mediàtic, poden formar part de la nova generació de grans cineastes. També anunciada al Nadal i també amb Josh O’Connor, Rebuilding serà la pel·lícula de cloenda, sobre un vaquer solitari que perd el seu ranxo en un incendi; una cinta humana i poètica sobre la pèrdua, la reconstrucció i la comunitat. Tow, protagonitzada per la fantàstica Rose Byrne nominada a l’Oscar enguany per Si pudiera te daría una patada està basada en la història real d’una dona sense sostre, que viu al seu cotxe i que després de ser retirat per la grua emprendrà una batalla legal per la seva dignitat. A Under the Lights, Nick Offerman, Lake Bell o Mark Duplass participen en aquesta òpera prima sobre un noi amb epilèpsia que vol anar al ball de final de curs amb tots els riscos que això suposa. Slanted, present a Sitges, és una comèdia de ciència ficció que coqueteja amb el body horror de La substància i els temes de Carrie per plantejar una crítica ferotge a l’auge de les ideologies neonazis. Albert Birney (Sylvio, Strawberry Mansion) dirigeix Obex, una cinta retrofuturista de ciència ficció en blanc i negre on el seu protagonista haurà d’entrar a un videojoc per salvar la seva gossa. Homenatges a l’estètica VHS, Videodrome, Dentro del laberinto o la saga Zelda. També en blanc i negre, l’Alice-Heart és expulsada de la universitat de cinema i després de trencar amb la seva parella s’estampa contra la vida postacadèmica. Una petita joia hereva de l’estil mumblecore. The Scout ens porta al dia a dia d’una localitzadora, que va de casa en casa fotografiant possibles escenaris. Va seduir al seu pas per Tribeca, i ens ofereix una mirada inèdita de la ciutat de Nova York. A Mile end Kicks seguim a una crítica musical interpretada per Barbie Ferreira que es desplaça al Quebec per escriure un llibre sobre el feminisme a «Jagged Little Pill» d’Alanis Morissette. Allà acabarà immersa en l’escena indie i en un triangle amorós. A Folichonneries passem d’un trio a una relació oberta en una atrevida comèdia sexual que explora els imaginaris eròtics masculins i els enfronta a realitats inesperades, guanyadora del premi del jurat jove a Locarno.  Mad Bills to Pay (or Destiny, dile que no soy malo) és una cinta naturalista i ocurrent, guanyadora a Sundance, que ens acosta a la vida de Rico, un jove venedor de còctels a la platja del Bronx que malviu amb la seva mare i que decideix ser pare després de deixar embarassada una menor. I acabem la secció amb Late Fame, de Kent Jones, amb Willem Dafoe i Greta Lee, de Vidas pasadas i produïda per Martin Scorsese.  L’Ed Saxberger, un poeta de l’escena underground del Nova York dels 70, treballa en una oficina de correus, lluny dels seus dies de presumpta glòria, fins que un excèntric grup de joves artistes decideix reivindicar-lo com una figura de culte. Late Fame serà l’inauguració d’aquesta edició.

Acabem amb Americana DOCS i els seus més que interessants vuit documentals d’enguany. Nova ’78 mostra l’homenatge que es va fer a William S. Burroughs on va assistir la flor i nata de la contracultura underground dels 70 i on van actuar Patti Smith, Allen Ginsberg, Laurie Anderson o Frank Zappa, entre molts d’altres durant tres dies. Nova ’78 ens trasllada a l’esdeveniment gràcies a la troballa de les gravacions perdudes i resulta totalment fascinant. Videoheaven, on l’Alex Ross Perry realitza un monumental assaig sobre els videoclubs, a qui molts de nosaltres devem gran part de la nostra cinefília. Maya Hawke d’Stranger Things posa veu a un documental nostàlgic que comença amb Videodrome de Cronenberg, passa per Clerks de Kevin Smith i acaba amb Rebobine, por favor de Gondry. Un desplegament de melancolia que arribarà al cor de tot amant del cinema indie. The Cowboy, una espècie de Boyhood en clau western documental que segueix, durant deu anys, el nostre protagonista des dels seus inicis com a mosso en un ranxo prop de la casa familiar fins a la seva maduresa a les competicions de cowboys a l’altra punta de l’estat. The Bulldogs recorda que al febrer de 2023 un tren que transportava químics va descarrilar a East Palestine, Ohio. Just després de l’accident van passar polítics com Trump o Biden i la premsa més cèlebre del país. El documental arrenca quan marxen les càmeres i ens mostra la vida d’un poblet del mig del no res. Natchez va ser la segona ciutat dels Estats Units amb més població esclavitzada i actualment explota turísticament el seu passat amb una doble mirada tèrbola. Una classe magistral sobre com és de fàcil manipular la història, guanyadora a Tribeca i National Board of Review. Amb The Dating Game, marxem a la Xina per parlar de la política del fill únic i les seves conseqüències, ja que amb majoria masculina proliferen els matrimoniers, que fan recomanacions als nois per destacar per sobre dels altres i trobar l’amor. Entre la tendresa, l’estupefacció i la comicitat involuntària, serem testimonis d’un ventall de situacions pintoresques. I seguim fora dels Estats Units, en aquest cas amb Folktales, on veurem un grup d’adolescents que passen un any a un remot institut de Noruega, en un entorn extrem on aprenen a conviure, sobreviure i cuidar gossos trineu, mentre afronten la cruesa del clima àrtic. L’experiència posa a prova les seves pors, inseguretats i vincles afectius. I acabem amb Predators, on mitjançant imatges d’arxiu i entrevistes, el documental s’endinsa en To Catch a Predator, el programa televisiu emès per l’NBC que parant trampes als presumptes pedòfils va convertir la seva caça, detenció i humiliació pública en un fenomen massiu d’audiència. David Osit reflexiona sobre les seves conseqüències i contradiccions morals en un documental contundent i crític, presentat a Sundance i àmpliament elogiat per la crítica.

Completem la programació amb Americana SHORTS, una selecció de curts distribuïda en tres sessions. A la primera sessió trobem entre d’altres How to Shoot a Ghost, de Charlie Kaufman, que es va veure a Venècia o Perfectly a Strangeness, nominat a l’Oscar. A Shorts 2 destaquen títols com We were the Scenery, un documental sobre el rodatge d’Apocalypse Now o Brief Somebodies, sobre el rodatge d’escenes íntimes. I tornem a dedicar una de les sessions de curts a obres d’estudiants d’algunes de les universitats de cinema més prestigioses de Mèxic i els Estats Units. Una selecció realitzada pels alumnes de crítica de La Casa del Cine, totalment gratuïta.

Ja ho vam anunciar al Nadal, els convidats d’honor d’aquesta edició seran els germans Ross, amb una filmografia breu però molt coherent, reconeixible i profundament autoral. Les seves pel·lícules són peces híbrides entre el documental i la ficció, entre la realitat observada i l’escenificada, amb una mirada íntima i poètica que juga amb l’onirisme del quotidià i aborda la vida des de l’empatia, la fragilitat i el lirisme. La retrospectiva a la Filmoteca serà entre l’11 i el 31 de març amb els títols: Bloody Nose Empty Pockets, Gasoline Rainbow, Tchoupitoules (totes tres projectades a diferents edicions d’Americana) i, a més, 45365 i Western.

En breu anunciarem per xarxes les sessions professionals i per estudiants de cinema i audiovisuals i els jurats habituals del festival que decidiran quines són les millors pel·lícules d’aquesta edició.

També continuem oferint formació sobre crítica de festivals i cinema indie a la Casa del cine, i us recordem que els alumnes d’aquests cursos formen part del jurat Jove que dona el premi a la millor pel·lícula de Next.

I com sempre, alguns dels títols viatjaran per altres localitats, tant catalanes com de la resta de l’estat sota el nom de Route 66.

Tota la informació pràctica i la venda d’entrades i abonaments la trobareu al web a partir del cap de setmana. Un cop més, mantenim els preus de l’any passat amb descomptes disponibles amb el carnet de Biblioteques, el Carnet Jove, el TRESC, l’abonament Cultural i per sòcies i socis dels Cinemes Girona i Zumzeig. A més, com a novetat d’enguany, es podran bescanviar entrades per a la inauguració amb els abonaments i les acreditacions, que estaran obertes, tant per premsa com per a professionals, des del  dilluns 16 de febrer fins al 6 de març.