24 febr. La novena edició d’Americana omple el març de bon cinema
I ja són 9 les edicions d’Americana, una de les cites indispensables pels cinèfils de Barcelona i ara ja de la resta de Catalunya i de l’estat espanyol, gràcies a la Route 66, les projeccions a Madrid i a Filmin.
El festival s’inaugurarà al Cinema Phenomena el 15 de març (com sempre, amb invitació) i continuarà a les tres sales dels Cinemes Girona i al Zumzeig del 16 al 20 de març. A Madrid es celebrarà una setmana després, entre el 24 i el 27 i a Filmin tindrem una petita part de la programació del 18 al 27 del mateix mes. També tindrem sessions a la Filmoteca de Catalunya, amb una retrospectiva de Tim Sutton, entre els dies 16 i 27 de març. El director americà serà un dels grans convidats del festival, acompanyat pels directors de El ruido de los motores i Poser: Philippe Grégoire i Noah Dixon.
Aquest any la programació està formada per 33 llargs i 15 curts, majoritàriament inèdits al nostre país, de diversos gèneres i que han estat i estaran presents a Sundance, Cannes, els Oscar, San Sebastià, Venècia o Berlín, entre d’altres.
Dins de TOPS, la secció amb títols més reconeixibles del festival, comptarem amb Zola, de Janicza Bravo (Lemon, Greener Grass), la primera pel·lícula basada en un fil de Twitter, on una stripper d’estar per casa, es veu involucrada en una road movie als submons del sexe i la prostitució amb ressons de Harmony Korine i Sean Baker, nominada a totes les grans categories dels Independent Spirit Awards del 2022. John y el hoyo, on trobem a Taissa Farmiga i Michael C. Hall, patint les idees d’un adolescent taciturn i submís, que decideix tancar, de sobte i en plena nit, a la seva família en un gran forat, en un estudi sobre la maldat pura i sense coartades a l’estil Funny Games. Mass, on ens apropem a dos matrimonis, trencats pel dolor, que es reuneixen en una església, temps després que un fet tràgic marquès les seves vides, amb la intenció de buscar una sortida al seu infern. Amb The Last Son, de Tim Sutton, anirem a l’oest llunyà, on el bandit Isaac LeMay intenta acabar amb tota la seva descendència després de descobrir, mitjançant una profecia, que morirà assassinat a mans d’un dels seus fills. Un film protagonitzat per Sam Worthington i l’actor i cantant de pop-punk, Machine Gun Kelly, ídol de la generació Z i futur marit de Megan Fox. A Down with the King, Freddie Gibbs interpreta a un cantant de rap que es trasllada a una granja intentant allunyar-se de la toxicitat de la indústria musical i de la pressió que comporta ser una celebritat. La aspirante serà la nostra inauguració. Nominada a cinc categories als Independent Spririt Awards, entre elles, millor direcció i actrius, és la història d’una obsessió en la línia de Cisne Negro o Whiplash, en aquest cas esportiva. Catch the Fair One és un thriller violent, situat als freds paratges de l’Amèrica profunda, amb personatges tètrics i manipuladors i una cuidada estètica i ritme trepidant que recorda a Winter’s Bone. A La Caja, passem de l’Amèrica profunda a Mèxic i al cinema social de Lorenzo Vigas, que va aconseguir el Lleó d’Or a Venècia amb Desde allá i que ara torna a guanyar premi al mateix festival amb aquesta dura coming of age. Jockey, premi especial del jurat a Sundance i amb dues nominacions als Independent Spirit, és un drama esportiu sobre un genet veterà consumit per les lesions, que afronta amb il·lusió el que podria ser el seu últim campionat quan apareix un rival que diu ser el seu fill. I acabem Tops amb la clausura, Nine days, millor guió a Sundance i també amb dues nominacions als Independent Spirit. En una casa aïllada en una dimensió indefinida, un home entrevista durant nou dies a ànimes. Tan sols una d’elles serà la triada i se li donarà l’oportunitat de viure en el món real. Els que no superin la prova de selecció, desapareixeran.
De nou, a la secció NEXT, us acostarem aquells directors i pel·lícules més desconegudes, però d’on ben segur sortiran noms de futur. Comencem per Potato Dreams of America, on el jove Potato descobreix la seva sexualitat a la freda Unió Soviètica mentre somia a viatjar als Estats Units amb la seva mare i descobrir un món lliure i divers. A Kendra y Beth, l’omnipresent Kate Lyn Sheil interpreta a una noia introvertida que trobarà una escletxa de llum al tancament familiar i les bromes sexuals dels seus companys quan conegui casualment a la Beth, un esperit lliure. Strawberry Mansion és una pel·lícula surrealista i onírica que mira al futur en clau de ciència-ficció low-cost retrofuturista. Dels directors de la delirant Sylvio. A Mister Limbo se’ns presenta un viatge cap a la introspecció a través d’uns individus que vaguen per un desert estrany. Un viatge sensorial amb alguns moments màgics d’emotivitat continguda i d’altres que ratllen la comèdia més absurda. Sophie Jones és el coming of age de la directora debutant Jessie Barr, un film incòmode sobre la rebel·lia d’una noia de setze anys que, després de la mort de la seva mare, haurà de superar els seus traumes, la seva adolescència i els seus estudis a l’institut. Poser ens parla de la Lennon, obsessionada amb el moviment artístic underground de la seva ciutat, i que decidirà fer un podcast i acabarà obsessionada per les xarxes socials. I dels podcasts als jocs de rol en línia a We’re All Going to the Worlds Fair on la Casey, una adolescent solitària i introvertida, decideix participar en el repte World’s Fair. Després de publicar una sèrie de vídeos, una figura misteriosa contacta amb ella assegurant veure alguna cosa especial en els seus clips. A El Planeta, coproducció entre els Estats Units i Espanya, coneixerem a la Leonor i la seva mare, dues dones amenaçades per un desnonament, que busquen la manera de tirar endavant, entre ocurrències i converses delirants, en un tendre cant a la dignitat, en el que sembla una combinació de la solitud surrealista de la recent Destello Bravío i de la desídia i la no-acció de Extraños en el paraíso de Jarmusch. I del Québec ens arriba El ruido de los motores, on un jove instructor de l’escola de duanes del Canadà, comença a ser vigilat per la policia quan intenten descobrir l’origen d’uns dibuixos sexualment explícits que pertorben als habitants de la ciutat. I acabem Next amb Queen of Glory, on la Sarah està preparant la mudança a Ohio per anar a viure amb el seu promès, quan es veu obligada a quedar-se al Bronx, el barri de la seva infància, on haurà de replantejar-se el seu futur i confrontar el seu passat juntament amb un exconvicte rehabilitat i una matriarca russa.
Passem a desvelar la secció DOCS i comencem forts, amb Ascension de Jessica Kingdon, nominada a l’Oscar i amb dos premis a Tribeca, entre molts altres reconeixements. Una esgarrifosa radiografia de la societat xinesa actual, que prioritza la productivitat i la innovació per sobre de tot. A The Man of the Monkey, David Romberg, ha recopilat al llarg de deu anys, informació sobre un alemany que vivia enmig de la selva amb un mico, aconseguint fer un intrigant documental sobre l’herència personal. I no podia faltar un true crime. A The Lost Sons, Paul Fronczak, als vuit anys, descobreix a l’habitació dels seus pares uns retalls de diari sobre un nadó robat a Chicago que van trobar més endavant a Newark, Nova Jersey. La realitat esdevé un thriller amb pinzellades dramàtiques i girs argumentals inesperats que aprofundeix en la pèrdua d’identitat. We were once kids ens mostra les conseqüències que el mític film Kids va tenir a la vida dels seus protagonistes. Descobrirem els clarobscurs que van envoltar tota la producció d’una història de la qual Harmony Korine, que tenia només dinou anys quan va escriure el guió, no ha volgut tornar a comentar mai. All the Streets Are Silent: The Convergence of Hip Hop and Skateboarding (1987-1997) ens porta al mateix univers de Kids: Manhattan, finals dels vuitanta, el moment bulliciós en el qual van convergir les dues subcultures que revolucionarien els anys noranta, el hip hop i la cultura skater. I acabem la secció amb Try Harder: l’institut públic número 1 de San Francisco és titllat de ser una presó que només educa robots. Debbie Lum s’endinsa en la vida de diversos estudiants en els mesos previs al sedàs per a entrar a la universitat. Competència feroç i falta d’oportunitats en un dels sistemes educatius més classistes del món.
Com ja ve sent habitual, el festival oferirà les dues tradicionals sessions de curts amb una selecció de les millors obres de la temporada a SHORTS. Podrem veure entre d’altres Opera, curt d’animació guanyador del premi del públic a SXSW i nominat a l’Oscar, The Wind and the Kite, de Robert Machoian, director de The killing of Two Lovers , curts de la shortlist dels Oscar com Les grandes claques, Mauvaises herbes, Sofa so good, Frimas o Águilas; The touch of the masters hand, millor curt a Sundance, Ghost Dogs, guanyador de millor curt animat al Fantasia o Birdie, un curt surrealista protagonitzat per un carretó de pals de golf.
I recuperem THE LOST SESSIONS, una secció que pretén rescatar en pantalla grans títols inèdits al nostre país. Enguany en tindrem dos: Chameleon Street, la gran guanyadora de Sundance l’any 1990 i fins ara impossible de veure, que ens presenta la història increïblement real de William Douglas Street Jr. un estafador de gran astúcia que va portar de corcoll a la policia i Tchoupitolas, el segon llargmetratge dels directors de Bloody Nose Empty Pockets, una intensa i immensa experiència sensorial on tres germans adolescents descobreixen, per primera vegada, l’ambient nocturn d’un carrer de Nova Orleans.
Finalment, recordar que a banda de presentar The Last Son a TOPS, Tim Sutton gaudirà d’una RETROSPECTIVA a la Filmoteca de Catalunya amb els seus films Pavilion, Memphis, Dark Night, Donnybrook i Funny Face.
Els preus de les entrades físiques pel festival són de 7 euros, amb abonaments compartibles de 6 entrades per 35 euros. Les sessions de curts tindran un cost de 4 euros. I les pel·lícules de Filmin es podran veure amb la subscripció.
El període d’acreditacions de premsa ja està actiu i es podran sol·licitar fins al 6 de març.
A més, continuem oferint formació sobre crítica de festivals i cinema indie a La Casa del Cine i jornades per professionals, que enguany estaran dedicades a la responsabilitat de l’audiovisual en la representació dels estereotips socials, la relació entre les escoles de cinema i els festivals i la comunicació dels festivals a les xarxes socials.
Agrair, un any més, als diferents col·laboradors i institucions que fan possible el festival: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Casa del Quebec i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Aquest any, també, amb Acció Cinema, una iniciativa impulsada per Catalunya Film Festivals, en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert i el Departament de Cultura, que promou l’audiovisual com a eina de construcció d’una ciutadania formada, crítica i mobilitzada per un món més just.
Ens veiem als cinemes!