18 febr. Americana 2021: una programació de luxe malgrat la pandèmia

Després de poder celebrar l’edició d’Americana del 2020, gairebé de manera miraculosa, just cinc dies abans de que se’ns confinés, aquest 2021 la logística ens permetrà gaudir de l’Americana en format híbrid, presencialment, amb les sales al 50%  i complint totes les normes de seguretat, demostrant una vegada més que la cultura és segura i de forma virtual, a través de la plataforma Filmin. A més a més, també farem extensible la nostra proposta a Madrid, on debutarem enguany. I com ja és habitual la Route 66 portarà les pel·lícules per diverses localitats de Catalunya i Espanya.

El festival s’inaugurarà al Cinema Phenomena el dimarts 2 de març i continuarà a les tres sales dels Cinemes Girona i al Zumzeig del 3 al 7 de març. La inauguració, com sempre, serà amb invitació. A Madrid estarem al Círculo de Bellas Artes del 12 al 14 de març i entre els dies 2 i el 14, les pel·lícules aniran desfilant per Filmin.

Els preus de les entrades físiques són de 7 euros, amb abonaments compartibles de 6 entrades per 35 euros. Les sessions de curts tindran un cost de 4 euros. I a Filmin hi haurà dos tipus de títols, 23 llargs i més de 20 curts en subscripció i 13 en Premium. A Madrid les entrades tindran un preu de 6 euros. La majoria dels títols Premium aniran entrant i sortint, així que atents a la graella que publicarem demà al nostre web. Hi haurà un abonament de Filmin que inclou 3 tickets Premium i un mes de subscripció per 14,95€.

Com sempre volem agrair als diferents col·laboradors i institucions que fan possible el festival. En especial a la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Casa del Quebec  i a la col·laboració ja habitual de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.

Tot i el context actual, ens sentim novament molt orgullosos de la programació  d’Americana, que enguany consta de 47 llargs i 29 curts, que us passem a detallar.

En la secció estrella del festival, la secció TOPS, podrem gaudir d’El verano de Cody (Driveways), que serà el títol inaugural.  Després de la mort de la seva germana, la Kathy i el seu fill de 8 anys van al petit poble on aquesta vivia per fer-se càrrec de les seves pertinences. Allà coneixeran al seu vell veí Del. La història és ben senzilla, petita, però la seva delicadesa, el seu guió precís i la seva música malenconiosa aconsegueixen commoure. Una proposta vitalista nominada a dos premis als Independent Spirit Awards. A Sweet Thing, recuperem els personatges de Little Feet que van passar pel festival. Els que la vau veure recordareu als fills petits de l’Alexandre Rockwell jugant despreocupats. Ara amb 15 i 11 anys, s’enfronten a un món més hostil i perillós: el de la maduresa. En aquesta road-movie guanyadora a Berlin, delicada i sòrdida a la vegada, tornem a trobar-nos amb una estètica retro en blanc i negre, una selecció musical exquisida i uns paisatges desèrtics i desolats. Wilcox és el darrer film de Denis Côté, guanyador del premi de la Crítica a l’anterior edició. De Wilcox, el protagonista, només sabem que vesteix de militar i que defuig les multituds i les zones poblades. Amb una aposta sonora inusual, aquest llarg de poc més d’una hora ens submergirà en unes atmosferes que beuen de Lynch, amb que Côté crea una pel·lícula única, enigmàtica, alienant i abstracte que deambula entre el misteri i la incertesa per portar-nos a territoris desconeguts i fascinants. I pels fans de les pel·lícules enigmàtiques i seguidors dels sospitosos i sospitoses habituals de l’Americana, us recomanem Black Bear. Dirigida per Lawrence Michael Levine i protagonitzada per Aubrey Plaza i Christopher Abbott, en un exercici fascinant de metacinema on partint d’un triangle amorós se submergeix en terrenys tan pantanosos com són la crisis creativa, l’arcaisme dels rols de gènere tradicionals, la fragilitat de l’ego de l’artista i els límits morals de l’art. Es va poder veure a Sundance i a Sitges. I seguint amb Sundance i relacions de parella, la comèdia de l’any, que ja vam anunciar al Nadal.

Malcarada, imaginativa, políticament incorrecte i amb elements fantàstics, Palm Springs és una fresca i molt divertida comèdia romàntica, amb un repartiment solvent amb secundaris de luxe com J.K. Simmons o Peter Gallagher. Aclamada a Sundance 2020 i amb dues nominacions als Independent Spirit Awards, a millor pel·lícula i millor actor. The Killing of Two Lovers, també nominada als Independent Spirit Awards, en aquest cas al John Cassavetes Award, és un viatge inquietant i tumultuós cap a la psique del seu protagonista. Aquest retrat despullat, fred i rural de l’Amèrica més profunda representa la mort, lenta i dolorosa, de la flama de l’amor. Un thriller psicològic suggestiu que ha sigut lloat unànimement per la crítica americana. I d’un director que apunta ben alt, a un de molt reconegut i pilar de l’indie, Tim Sutton, un outsider que amb títols com Pavilion o Dark Night ha demostrat un estil únic, amb una estètica immaculada, uns personatges fràgils al marge del sistema i un muntatge mil·limetrat, fred i quirúrgic, que l’ha portat a gairebé tots els grans festivals: Sundance, SXSW, Venècia, Toronto o Berlín, on va estrenar el seu darrer treball, Funny Face. La història de dues ànimes perdudes que troben un en l’altre, el suport incondicional que necessiten per portar a terme l’única cosa que tenen clara: la venjança. Un cop de puny al sistema tan actual com necessari. A TOPS també podrem veure Freshman Year (Shithouse), on un universitari tímid i apocat decideix anar a una festa boja. Allà coneix a la Maggie, una noia misteriosa que, en només una nit, posarà el seu món quadriculat cap per avall. El debutant Cooper Raiff escriu, dirigeix, produeix, edita i protagonitza la guanyadora de SXSW i condensa en hora i mitja la vida universitària americana amb referències al Linklater més romàntic i reflexiu. I seguim amb estudiants a la recerca de l’amor amb Shiva Baby, una comèdia enèrgica i neuròtica protagonitzada per una debutant sorprenent, Rachel Sennott. Ens porta de ple a la situació infernal de trobar-se amb la teva reeixida ex novia, el teu sugar daddy amb la seva dona i filla i la teva nombrosa família en un mateix lloc. Que, a més, no és un altre que la vetlla d’un familiar al que gairebé no coneixies. I acabem TOPS amb una de les joies indiscutibles de 2019 que de forma incomprensible continua inèdita al nostre país. Es tracta de The Last Black Man in San Francisco, una joia tan reivindicativa com estranya, tan física com onírica, tan crua com inevitablement sentimental, que ha captat l’atenció i l’entusiasme de públic, festivals i crítica especialitzada i s’ha fet amb gairebé 20 premis importants, on destaca el premi Especial del Jurat i el de millor direcció a Sundance.

Dins de NEXT, tenim Night of the Kings, una co-producció entre Costa d’Ivori i Quebec que ha entrat a la shortlist per l’Oscar de parla no anglesa i està nominada a la mateixa categoria dels Independent Spirit Awards. Ens explica la història d’un jove delinqüent a una presó governada pels reclusos. Una pel·lícula tan brutal com poètica amb imaginació i  creativitat desbordant.  Seguint amb nominades als Independent Spirit, també comptem amb Lapsis, comparada amb The Vast of Night, una distopia geek amb missatge social. També nominada als Independent Spirit Awards trobem Farewell Amor, que ens endinsa en el retrobament d’un pare amb la seva dona i la seva filla que arriben d’Angola després de 17 anys sense veure’s. Va estar a Sundance i ha recollit múltiples premis entre els que destaca el Top 10 de National Board of Review. I continuem amb més Sundance, en aquest cas amb Beast Beast, on una noia que busca la seva connexió amb el món de l’art es converteix en una reflexió colpidora sobre créixer en un món ple d’inseguretats i en una societat marcada per les xarxes socials i la imatge individual. I si com a les dues pel·lícules anteriors, us agraden els joves amb vena artística, la vostra peli de l’any és Summertime, també presentada a Sundance. Un mosaic urbà a Los Angeles on skaters, grafiters, rapers i cambrers de menjar ràpid entren i surten per oferir-nos un recital poètic a peu de carrer. I acabem amb els retrats juvenils de NEXT amb una coming of age mexicana, Blanco de verano. Una història complexa, sense tabús, amb delicada precisió però amb la necessària contundència sobre la ira d’un adolescent quan la nova parella de la seva mare ocupi la seva posició d’home de la casa. Una pel·lícula que es va fer amb tres premis a la darrera edició del Festival de Màlaga, incloent millor pel·lícula iberoamericana i millor guió. Una sessió en col·laboració amb Casa Amèrica. I ara canviem de terç i ens anem a l’Amèrica profunda amb Buck Alamo, on coneixerem un trillat cantant de country al que persegueix la mort, interpretada per Bruce Dern. Un retrat generacional que compta amb Lorelei Linklater, la música de Sonny Carl Davis i una fotografia absolutament espectacular. I també de l’Amèrica profunda tracta Lorelei, una història sobre les presons, tant reals com psicològiques que ens tallen les ales. Una pel·lícula tendra sobre una sirena fora de l’aigua guanyadora a Deauville. I seguim amb dones atrapades a l’aigua, en aquest cas amb Nadia, Butterfly, una pel·lícula de ficció de la selecció oficial de Cannes on acompanyem als Jocs Olímpics de Japó, que ara semblen una distopia, a una atleta en el comiat de la seva vida professional i les possibilitats infinites que li depara el futur, en una cinta molt intimista. I també intimista és Small Town Wisconsin, on un pare divorciat i alcohòlic, ancorat a una joventut que fa temps que va passar, perd la custòdia del seu fill i en comptes d’explicar-li la situació vol impressionar-lo perquè el recordi sempre. Una pel·lícula que té la empremta omnipresent d’Alexander Payne, el productor executiu del film.

Dins de DOCS veurem Bienvenidos a Chechenia, un documental de denúncia en clau de thriller, que ens acosta a la persecució governamental contra els gais de Txetxènia, amb el suport de Putin, i el treball d’un grup d’activistes que treuen del país a les víctimes per evitar la seva mort. Amb premis a Berlín i Sundance i a dos shortlists dels Oscar, millor documental i millors efectes digitals. I seguim amb Assassins i l’assessinat del líder nord-coreà Kim Jong-un a l’aeroport de Kuala Lumpur. Les càmeres de seguretat mostren a dues noies que se li apropen i a continuació fugen i així, elles es converteixen en les assassines del germà del màxim dirigent de Corea del Nord. Però la realitat és tan simple? O hi ha un complot al darrera? Per enèsima vegada, la realitat supera la ficció. I a Feels Good Man el protagonista és Donald Trump i Pepe the frog, estrella de memes fa uns anys i que es va convertir en símbol de l’extrema dreta americana, molt a contracor del seu autor. Una història increïble que ens acosta a dues realitats absolutament actuals: el poder incontrolable de les xarxes socials i la divisió social i política dels EEUU (i del món). A Stray sabrem com a Istambul durant molts anys s’executaven als animals de carrer. Després de crítiques internacionals van deixar de fer-ho i actualment aquests animals viuen lliurement per la ciutat sense prohibicions junt amb els sense sostre i els exclosos. Un punt de vista guanyador a HotDocs i nominat als Independent Spirit Awards. A Bloody Nose Empty Pockets trobarem la mirada sensible sobre una colla de persones solitàries que han fet d’un bar de mala mort de les afores de Las Vegas, casa seva. Actors oblidats, músics addictes, veterans de guerra i un grapat de persones a qui la vida ha passat factura, beuen, filosofen, s’abracen, s’estimen, s’odien i per sobre de tot es fan companyia en el darrer dia del bar en qüestió. . Ficció? Realitat? Tant és, perquè Bloody Nose Empty Pockets és una autèntica meravella. Una projecció en col·laboració amb el nostre estimat festival Rizoma. I acabem DOCS amb la clausura del festival, Spaceship Earth. Un grup d’amics, científics i contraculturals, veuen el món com una aventura i un repte constant. Comencen amb petits experiments i acaben duent a terme una gran aventura. Tancar-se dos anys a un ecosistema artificial per cercar noves esperances a l’espai si ens carreguem el planeta. Ciència, natura, canvi climàtic, poder, interessos econòmics i política conviuen en un documental amb guió de ciència ficció. Serà objecte de les nostres matinals en col·laboració amb la Fundació Victor Grífols i Lucas.

A tota aquesta programació de llargmetratges cal afegir els 29 curts repartits en tres sessions, Shorts 1, Shorts 2 i Sundance Shorts.

A la primera sessió podrem veure entre d’altres Low-Key, una comèdia animada de ciència-ficció on surt Steve Buscemi, Uproot, el nou treball de Julia Bales, la parella de Jim Cummings sobre dos germans o She used to laugh, una ruptura de parella explicada a peu de micròfon en una nit d’stand-up comedy. A Shorts 2, podrem veure High Card, una petita peça sobre una parella a punt de tenir sexe per primer cop, The Colour of Your Lips, una distopia sobre un món on l’aire és irrespirable, Blocks, que seria una cosa com Swallow, però a l’inverés, és a dir, una dona que treu peces de Lego per la boca o Standstill, un curt de terror sobre un fet quotidià per a molta gent. I comptarem amb una tercera sessió de curts de Sundance. Els dos darrers anys havíem projectat el seu Sundance Short Tour, però amb la pandèmia no l’han pogut preparar. Arribats a aquest punt hem establert una col·laboració directa amb Sundance per projectar alguns dels curts de l’edició de 2021. Més frescos impossible! Aquí destaca el documental A Concerto is a Conversation, que està a la shortlist de l’Oscar i In the Air Tonight, una freakada que ens destapa el que hi ha al darrera de l’èxit de Phil Collins.

Aquest any, per motius evidents, no hi haurà convidats. Però tot i així sí que comptarem amb una retrospectiva a la Filmoteca, en aquest cas de la directora Kelly Reichardt, una de les nostres directores de capçalera de qui hem vist els seus darrers treballs a l’Americana. En aquesta retrospectiva podrem veure totes les pel·lícules de la directora, excepte la última First Cow, ja que la seva situació de distribució al nostre país no ho ha permès.

El que sí tenim és una nova secció. Es diu “discoveries” i agrupa títols que han passat pel festival, petits descobriments que volem reivindicar i, que a dia d’avui, no es poden veure a cap tipus de plataforma de l’estat. Aquesta secció es projectarà exclusivament a Filmin. Setze títols on destaca per exemple, LoveTrue, el documental sobre l’amor vertader de l’Alma Har’el, Take me to the river, una petita joia que molts preguntàveu si es podia veure d’alguna forma o Interesting ball, un curt que van fer els Daniels molt abans de triomfar amb Swiss Army Man.

Multitud de propostes, per a tots els gustos, presencials i online i a diferents punts de Catalunya i de l’estat espanyol. Americana 2021 vol portar il·lusió i cultura i fer-nos oblidar, ni que sigui per unes hores, aquesta maleïda pandèmia. Tan de bo ho aconseguim.