La música i Americana

La música i Americana

La música serà un component important en aquesta sisena edició d’Americana, ja que tres de les pel·lícules del festival (una de cada secció) la tenen com a element principal.

Dins de TOPS, la clausura correspon a Blaze, la darrera pel·lícula en la direcció de l’Ethan Hawke, un biopic musical que fuig dels grans mites i que s’allunya dels grans estudis i de les grans produccions. Blaze és un film sobre el cantautor country nord-americà Blaze Foley, desconegut més enllà de Texas, on va passar bona part de la seva carrera. Tenint la plena voluntat d’afrontar el film amb la màxima autenticitat, Hawke dóna el paper protagonista a Ben Dickey, músic de professió que debuta al cinema. I per acabar d’aconseguir el realisme buscat, escriu el guió a quatre mans amb la Sybil Rosen, parella de Foley i autora del llibre “Living in the woods in a tree: Remembering Blaze Foley”. Blaze posa la mirada sobre el cantautor des de diferents punts de vista i línies temporals. Tot i no seguir linealment la història, no perdem el fil, sobretot gràcies a la música que actua com un element unificador que ens transporta a través dels diferents moments de la seva vida. Una clausura intimista amb un gènere tan nord-americà com el country.

Dins de NEXT podrem veure Hearts Beat Loud on el Frank (Nick Offerman) regenta una botiga de vinils des de fa molts anys. La Leslie (Toni Collette), propietària del local, gairebé no li puja el lloguer. Però tot i això la botiga no funciona. Pensant en la possibilitat de tancar, una tarda el Frank grava un tema musical amb la seva filla (la cantant i actriu Kiersey Clemons). Però mentre el pare, un Peter Pan de manual,  espera encara triomfar en el món de la música, la filla, molt més centrada que ell, només pensa en el seu ingrés a la universitat i en la Rose (Sasha Lane), una noia de qui s’està enamorant profundament. Tot es complicarà encara més quan una petita possibilitat d’èxit prengui forma. I quan el Frank s’enamori de la Leslie. I quan la relació d’estima entre pare i filla perilli. Hearts Beat Loud es la “feel good movie” d’aquesta edició d’Americana. Barreja de comèdia i algunes gotetes de drama, amenitzada amb moments musicals, la pel·lícula de Brett Haley es beneficia d’una banda sonora sorprenent amb cançons agradables que inviten a ser cantades i d’un repartiment impecable i entranyable.

Finalment a DOCS podrem veure Satan & Adam. Ens trobem a Nova York l’any 1986, l’Adam un jove graduat a Columbia que toca l’harmònica en els seus moments lliures, està abatut, sense objectius ni motivacions. Un bon dia passejant per Harlem es topa amb Satan, un “home orquestra” afroamericà de mitjana edat que toca blues al carrer, i decideix unir-se a ell en un moment en que els conflictes racials de l’època van en augment. Satan & Adam arreplega la història de dues persones de mons diametralment diferents units per un vincle musical indestructible. La música els durà des dels carrers de Harlem fins als escenaris d’arreu del món i just en el punt més àlgid de la seva carrera, Satan desapareixerà. Balcerek, director del film, va gaudir d’una de les seves actuacions en un pub a principi dels 90, des de llavors ha estat durant 23 anys recopilant informació i material d’arxiu per a poder completar un relat d’alts i baixos, que celebra l’amistat i subratlla el poder transformador de la música. Alguns crítics ja l’han assenyalat com l’hereva de Searching for Sugar Man. Sigui o no adequat és innegable que Satan & Adam és un dels documentals més emocionants i sorprenents de l’any.

 

Si a aquestes tres pel·lícules que tenen la música com a element principal de la història sumem que, el documental de la sessió Movistar+ RGB té la cançó “I’ll fight” de Diane Warren nominada als Oscars d’enguany (sí, lluitant amb el “Shallow” de Lady Gaga, però nominada al cap i a la fi) i que tenim dos dels moments amb cançó més brutals de l’any en un parell de pel·lícules (i si no ho creieu espereu a escoltar a 4 Non Blondes i a Bryan Adams a The Miseducation of Cameron Post i Her Smell respectivament) podem dir que, aquesta sisena edició d’Americana, té sense cap mena de dubte la música com una protagonista destacada. Sempre és una bona notícia. Gaudiu-la.

No Comments

Post A Comment