Blood Father

Blood Father

Al bloc de l’Americana encetem la temporada escolar amb l’estrena de “Blood father” el nou thriller vibrant de Mel Gibson. La cinta, dirigida pel francès Jean-François Richet i vista al Festival de Cannes (que fort), ha estat batejada per molts com el gloriós retorn de Gibson al gènere. A quin gènere ens estem referint? Al que està protagonitzat per homes (ja decadents) i que conté carreres de motos, bufetades i tirs a tort i a dret.

Frontera mexicana. Un pare ex-convicte i ex-alcohòlic rep la visita inesperada de la seva filla adolescent; una bala perduda que com ell, sent atracció pels embolics i les pistoles. Gibson haurà de tornar a la palestra i demostrar del que és capaç per tal de salvar a la seva petita d’un perill imminent.

bf_day_24_062014_uc_0616

Si bé per aquesta crítica pel·lícules com “Venganza” i “Al límite” no son sant de la seva devoció, s’ha d’admetre que “Blood Father” és un thriller d’acció molt ben parit. Adrenalina, tirs, frases lapidàries… tot el que els fans esperen veure en una “peli de bufetades” hi és. L’interpretació de Mel és solvent i plena de matisos i clarobscurs, cosa que un altre bad ass com Schwarzenegger no ofereix però que sí ho fa Liam Neeson, un dels action man més sol·licitats a Hollywood. Però ai!, en bo d’en Mel té una cosa que en Neeson no té: Una polèmica que l’envolta allà on va i que el titlla de “vell malcarat que sempre la lia”.

En una època en que MAD MAX ha ressorgit amb força sota un nou rostre (Tom Hardy), Gibson decideix reconvertir-se en un “Blood Father” de primera, un home preparat per qualsevol cosa i que demostra que l’aspecte envellit no juga en contra si l’esperit que l’acompanya és guerriller i es manté intacte.

blood_father_lj_602

Un aplaudiment pel guionista i pel director, doncs “Blood Father” és una cinta frenètica que t’enganxa a la butaca i que no perd el ritme ni un segon. I a més, la relació pare-filla que conté la història és “creïble” i està plena de girs sorpresa (alguns divertits i altres lacrimògens). L’aparició gairebé testimonial de Diego Luna com a dolent és d’allò més amarga, això sí: tot i ser un actor tan impressionant, ens fa mal que s’hagi encasellat en el paper del mexicà corrupte a la indústria americana. Però sempre ha d’haver un dolent molt dolent als thrillers d’acció i com demostra “El último desafio” si està situat prop de Tijuana, el mort sempre li cau al mexicà (que en aquell cas era Eduardo Noriega).

Blood father” és tot allò que promet: tirs, explosions i un Mel entregat. Un Mel pare una mica més vell i sensible, però igual de macarra i torracollons.

Marina Cisa

Abans era noia Pompeu (Comunicació Audiovisual), ara sóc senyoreta ESCAC (Máster en Film Business). Porto parlant de cinema pels descosits des de 2010 i hepassat per diversos mitjans (Vilassar Ràdio, el programa "La Cartellera" de BTV, La Cultura no val res, Videodromo...) Tinc predilecció per les produccions indies i per la Barcelona més moderna. A l'Americana he descobert la meva vocació: veure pel·lícules de franc i comentar-les sense pèls a la llengua. Quan no sóc a la sala, em trobaràs al CCCB o a algún bar hipster de Sant Antoni.
Marina Cisa
No Comments

Post A Comment