Girls: Les noies creixen

Girls: Les noies creixen

Girls estrena cinquena temporada. A aquestes alçades resulta difícil trobar a algú que encara no estigui familiaritzat amb aquest grup d’amigues que transiten el pas cap a l’edat adulta devorant cronuts en brunch musicals, donant la nota a les festes més hip de Brooklyn o dictant resolucions pels seus “white people problems” des de la tassa del vàter. Aquesta sèrie porta quatre temporades creant polèmica i encenent passions entre el públic i els mitjans de comunicació. Pertorba l’exhibició injustificada del cos imperfecte de Hannah com també sufoca l’egocentrisme exacerbat de les seves protagonista i indigna la (bona) posició social tant dels personatges com dels actors que els interpreten. Girlsincomoda.
 
Continguda ja en el germen que és Tiny Forniture (2010) – el llargmetratge amb el qual, el nom de Lena Dunham va arribar fins a les orelles del mateix Judd Apatow, actual productor executiu de la sèrie – aquesta incomoditat ha sigut i és l’epicentre de tot el debat: es tracta del punt fort del relat o és una estratègica provocació per situar la sèrie al bell mig de l’huracà mediàtic? Quelcom indiscutible és que Girls s’ha instal·lat còmodament en una nova disposició de la comèdia que del cinema ha fet el salt a la televisió: la comèdia que ja no busca provocar la rialla, sinó que fereix a base d’honestedat impúdica. I sinó, vegin Transparent, You’re the Worst o Togetherness, totes series posteriors, que segueixen el patró defensat pel crític espanyol Jordi Costa, en el que el gènere s’ha buidat dels seus elements principals per conservar, fonamentalment, el discurs autoreflexiu i la indagació en el sistema de valors i els seus tabús.
 
Girls-1x10_1
 
Amb quatre temporades a les seves espatlles, davant l’imminent estrena de la cinquena i tenint ja confirmada la temporada final – la sisena – pel proper any 2017, al igual que tots els seus personatges, la sèrie Girls, ha tingut temps per modelar la seva naturalesa única. A aquestes alçades coneixem bé els seus personatges, pel qual ja no és necessari que explicitin les seves naturaleses irradiants ni la seva condició d’abanderats d’una generació en cada seqüència. El to de la sèrie es desprèn cada cop més d’allò artificial per assolir un realisme molt matisat.
 
La sisena temporada ja ha quedat fixada oficialment com la temporada final, obeint el desig de la seva creadora. Lena ha explicat que des del principi, l’objectiu del projecte era abastar la vintena dels seus personatge, pel que considerava necessari pel sentit de la trama que no excedissin aquesta edat en l’arc dramàtic. Per aquest motiu, en l’últim capítol de la quarta temporada els personatges prenien decisions que els situaven, finalment, més enllà dels seus persistents dilemes de joventut: la més naif i prudent del grup,  la Shoshanna, es debatia entre un lloc important a Japó o el seu xicot de Nova York, la Jessa, la descarrilada, determinava que volia formar-se com a terapeuta. La Marnie començava a posar en marxa els preparatius del seu casament amb en Desi i la Hannah renunciava a Adam, el seu amor etern, aquest cop des de l’afecte i l’acord mutu. La sèrie creada per Lena Dunham ha sabut reflectir amb mestria com la contemporaneïtat ha transformat nocions com la sortida de la universitat, l’entrada en el món laboral o l’experimentació amb l’amor i el sexe, així que tot apunta a que la conquesta de la maduresa també serà una idea a revisar. L’eslògan que introdueix la promoció d’aquesta cinquena temporada,’Older, not necessarily wiser’ , ho corrobora.
 
Ray-hannah-adam-301-MS
 
Lena Dunham ha explicat como aquesta nova temporada estén i amplifica la vida dels personatges per posar-los per primera vegada en situacions veritablement adultes. L’amistat, l’eix central del show, passa per nous reptes, com les dificultats per mantenir el contacte o el dolor que produeixen les decisions individuals. En aquesta cinquena entrega es resoldrà como Loreen i Tad Horvath, els progenitors de la protagonista, afronten l’homosexualitat del pare, que va sortir de l’armari al setè episodi de la temporada passada. D’altra banda, als propers capítols, també es seguirà aprofundint en els personatges masculins: Adam, Ray, Elijah i Charlie, les històries dels quals han anat guanyant pes a mida que la sèrie avançava.
 
Per molt que els seus creadors insisteixin en que no aspiren a ser la veu de cap generació, aquesta dramedy ha sabut reflectir amb precisió les actituds i preocupacions dels Millennials actuals; una generació desorientada (que no perduda) que ha hagut de reinventar-se a sí mateixa per obrir-se pas, de manera maldestre però valenta, en la conquesta de la maduresa. L’honestedat descarnada, la falta de glamour dels personatges i les situacions i una comicitat enutjosa són les claus principals de la identificació que molts patim a l’hora de veure aquesta sèrie. I com acostuma a passar, acceptar la imatge que el mirall ens retorna, no sempre ens és fàcil.
 
El proper dissabte 5 de març a les 18:45 podreu veure de forma gratuita gentilesa de Movistar + els dos primers capítols de la cinquena temporada de Girls a l’Americana (Sala 2, Cinemes Girona).

Latest posts by Diana Mizrahi (see all)
Tags:
No Comments

Post A Comment