Americana 2018: Cap de setmana amb rap, jiddisch i VHS

Americana 2018: Cap de setmana amb rap, jiddisch i VHS

Divendres començava el cap de setmana d’Americana amb dues premieres espanyoles: Lemon que ens mostra les desventures d’un personatge d’allò més irritant i The Strange Ones, un thriller contingut amb un rerefons esgarrifós que va entrar al top 10 de John Waters com a millor pel·lícula del 2017. Ara bé, el vostre itinerari us pot haver portat cap a Dina, un documental vitalista que conté una història d’amor excepcional, o a veure els curtmetratges d’entre els quals destaquem un nominat a l’oscar, Dekalb Elementary, i una nova joia del prolífic Jim Cummings anomenada The Robbery. Nosaltres seguirem un recorregut per la secció Tops amb Menashe, Patti Cake$ i Brigsby Bear.

Ens endinsem en una comunitat ultraortodoxa aïllada mentalment de la cultura i societat d’avui en dia, que tot i residir en una de les ciutats més cosmopolites del món, està tancada a qualsevol reforma. Menashe, nom del pare protagonista que dóna títol al film, ens aproxima el dia a dia d’aquesta microsocietat jueva (certament retrògrada) en ple s. XXI on entre lectura i lectura de la Torà el nostre protagonista ha de fer de caixer en un supermercat, cuidar del seu únic fill mentre lluita per la seva custòdia i buscar una esposa.

Aquesta ficció dóna peu a mostrar un vessant humà d’un col·lectiu que de per si ens pot caure molt lluny ideològicament, exposa el seu pensament sense mostrar prejudicis i intentant evitar la subjectivitat, per això mateix no posa cap entrebanc en què el film sigui parlant enterament en jiddisch. La voluntat documentalista del film farà reflexionar a un mateix de realitats que succeeixen al nostre entorn i que sovint deixem passar per alt.

La carrosseria d’un cotxe, l’intèrfon d’una farmàcia o l’oxidada veu de la iaia, poden ser els elements que necessitis per completar el teu nou hit musical i petar-ho en la teva entrada a la indústria. Sens dubte la MC més polèmica de Nova Jersey en té prou amb uns versos trencadors, un col·lega ben grillat i una bona base d’un emo aparegut de l’inframón. Patricia Dombrowski a.k.a Killa P., a.k.a Patti Cake$, perseguirà el seu somni d’arribar a les altes esferes del rap encara que hagi de lluitar contra els prejudicis dels veïns del barri, del descoratjament de la família i de la ferotge cúpula musical.

El rap urbà ens farà vibrar en un film petit però amb molta ambició; la càmera inquieta que segueix el ritme a base de zooms, un muntatge que juga entre l’estètica videoclip i el convencionalisme dramàtic, unes actuacions a to amb la narració melodramàtica i una energia musical excepcional.

Estem davant un film d’aquells que val més no saber-ne res davant mà. Brigsby Bear és una de les comèdies més singulars i amb més caràcter del 2017, ens proposa una aventura d’una imaginació única i una creativitat comparable amb, l’altrament excepcional, Swiss Army Man dels Daniels. Si bé en Daniel Radcliffe i en Paul Dano eren el centre neuràlgic del film, en Brigsby Bear i el nostre protagonista James són la llavor de tot el metratge.

Només fa falta dir que hi podrem gaudir de la presència de Mark Hamill i de la seva veu en off en determinats moments, de l’estètica VHS puntualment i del cinema com a teràpia i eina per comprendre allò que et rodeja. Des de Life Animated fins a Disaster Artist, Brigsby Bear s’uneix en recordar el perquè ens agrada tant i tant el cinema independent, i la importància que té en tots nosaltres.

Roger Navarro

Escrivint quan en surt l’ocasió, viatjo a diari de Barcelona a Terrassa per estudiar cinema a l’ESCAC. Han suportat les meves parrafades el blog de 400films i de Filmarkethub. Entusiasta i apassionat pel cinema, seguiré escrivint sobre pelis i assistint a estrenes allà on pugui. The Deer Hunter és i serà el meu únic dogma.
Roger Navarro
No Comments

Post A Comment