Americana 2018: Un convidat d’honor de luxe per a un primer dia d’aglomeracions

Americana 2018: Un convidat d’honor de luxe per a un primer dia d’aglomeracions

Primer dia de festival i ja hem pogut gaudir de la presència d’Alex Ross Perry presentant Golden Exits, de Beach Rats la pel·lícula guanyadora del premi a millor direcció a Sundance 2017, d’un “coming-of-age” líric que circula entre el dol i la innocència a Dayveon d’Amman Abbasi, d’un drama musical que comparteix tant el dol com el descobriment personal anomenat Satuday Church i també del que diuen que s’ha convertit en el nou Manhattan (Woody Allen, 1979) del s. XXI Don’t Think Twice.

Identitat, dualitat, pèrdua, dol… Beach Rats de Eliza Hittman es construeix a partir dels dubtes i interessos que fustiguen a Frankie, un adolescent confús que deixa entreveure ben poc d’ell mateix a aquells que el rodegen. En canvi, Hittman ens apropa a partir de primers plans a la seva intimitat sexual, ja sigui al fosc soterrani on els seus confidents demanen que es deixi veure o sota l’obscura nit de Brooklyn on els matolls vora les carreteres i les platges s’ofereixen com a perfecte amagatall.

Des del primer pla del film on veiem a Frankie «duplicat» davant un mirall, se’ns està informant de la condició dual de la qual pateix: deambula al matí amb els seus col·legues pels indrets més apartats de Long Island simulant una actitud grupal de mascles estereotípics mentre a les nits aprofita els indrets més ocults per freqüentar amb homes adults. La inestabilitat familiar i mental de Frankie faran que vulgui combinar els matins amb els col·legues, les tardes amb la seva «xicota» i les nits amb les cites en línia, ni les drogues ni la despreocupació podran evitar un desenllaç fatídic.

Destaco la visió de Brooklyn que es dóna en el film, on tancats en els interiors en gran part del metratge, quan veiem el carrer i les platges sembla un lloc decadent i desmillorat. Per a tothom que en tingui interès, es tornarà a projectar el diumenge a les 19.50 als Cinemes Girona.

El director i guionista de Golden Exits ens oferia la seva presència justa bans d’engegar amb el film, Alex Ross Perry agraïa al festival que s’haguessin interessat pels seus films anteriorment (la tercera edició vam projectar Listen Up Phillip) i que considerava molt important mantenir bona relació amb els festivals, ja que són de les poques formes en què es poden veure films independents com el seu a l’estranger. Tot i la polseguera que ha aixecat el seu nou film passant per la Berlinale i Sundance 2017, no tindrà una estrena a sales i serà directament estrenada en copia digital i a plataformes VOD.

Tot el film del director estatunidenc consta de dues capes evidents, una superficial on anem seguint la narració del film i una altra que habita a l’imaginari dels personatges; la primera és plana sense grans obstacles ni emocions a flor de pell, podríem dir que formalment s’apropa més Listen Up Phillip que a Queen of Earth, no obstant això, just en la segona capa, en l’imaginari dels personatges resideix una complexitat psicològica que s’expressa puntualment en alguna escena com en una de les converses nocturnes finals entre Alyssa (Chloë Sevigny) i Gwen (Mary-Louise Parker) que podria assimilar-se a la que mantenien assegudes al llit Elisabeth Moss i Katherine Waterson a la ja mencionada Queen of Earth.

Com ens ha confirmat al Q&A posterior a la projecció, ell intenta proposar-se reptes a cada film que dirigeix i escriu, hi ha una diferència notable entre les pel·lícules mencionades de la seva filmografia com també n’hi ha en les pel·lícules que firma el guió des de Christopher Robin (una producció amb “Winnie-the-Pooh”) fins a Nostalgia (amb el director de Jerry Maguire). Avui podrem tornar a gaudir del seu últim film a les 19.45!

Ens preparem per a un segon dia frenètic amb The Work documental que va obtenir el premi del jurat a la passada edició del SXSW i Ingrid Goes West recent guanyadora als Spirit Awards com a millor òpera prima. Tot això i més als Cinemes Girona, vine i #feslindie !!

Roger Navarro

Escrivint quan en surt l’ocasió, viatjo a diari de Barcelona a Terrassa per estudiar cinema a l’ESCAC. Han suportat les meves parrafades el blog de 400films i de Filmarkethub. Entusiasta i apassionat pel cinema, seguiré escrivint sobre pelis i assistint a estrenes allà on pugui. The Deer Hunter és i serà el meu únic dogma.
Roger Navarro
No Comments

Post A Comment