04 Mar Americana 2017: Un segon dia explosiu
Èxit rotund en el primer dia de festival als Cinemes Girona. Goat, Another Evil, Christine o Love True han estat el primer tast que el públic ha pogut fer de la programació d’enguany. Fos quin fos el vostre itinerari, destacarem la sobreexcitació de testosterona fermentada amb la llei del més fort a Goat i la capa més real i menys visible de Los Ángeles a The 4th.
En Brad, interpretat per Ben Schnetzer, vol encaixar al món freqüentat per son germà Brett, interpretat per Nick Jonas, sí. Un dia sortint tots dos de festa, en Brad decideix marxar abans, no se sent còmode amb tot l’ambient de drogues i sexe al qual es veu exposat. Surt de la casa, i abans de poder obrir la porta del seu cotxe, un encaputxat li demana si el pot portat a casa seva que està just al costat. Pocs minuts després en Brad és brutalment apallissat.
L’estiu s’acaba i en Brad encara es refà de l’atac, son germà que forma part d’una fraternitat el convencerà perquè s’uneixi just quan retornin a les classes. L’ansietat que atraparà en Brad per no decebre el seu germà i per intentar ser un més del conjunt, les denigrants i maquiavèl·liques proves d’iniciació i el fet traumàtic que l’acompanya, posarà els dos germans a prova i els farà qüestionar tot el seu entorn.
Se situa la violència com una de les arrels de la fraternitat, com una de les lleis mai escrites que conformen la base d’aquesta comunitat. S’exposa l’absurd d’aquests grups on la violència es converteix en una forma de conviure, de perpetuar les normes i el modus operandi d’uns altres temps. Tot i que, a poc a poc, sembla que malauradament tot torna.
Veiem a The 4th un altre tipus de violència, una violència passiva, una agressivitat interna que converteix a tothom a la seva manera en portador de males notícies.
En Jaimie ha convidat un grup d’amics a una barbacoa a casa seva (on comparteix pis amb en Derek, que està de viatge), en tornar de fer la compra veu que s’ha deixat el líquid per encendre la barbacoa a la tenda i decideix tornar per recuperar-lo. A partir d’aquest punt totes les decisions que pren el protagonista el porten a engrandir i multiplicar els seus problemes, obstacle rere obstacle col·lideix contra una societat capficada en ella mateixa i indubtablement egoista.
L’aposta per imitar l’estructura del film «¡Jo qué noche!» de Scorsese porta la narració cap a un punt de no retorn on s’exposa una clara afirmació: Los Angeles va més enllà de les pictòriques imatges que s’acostumen a exposar com a l’ideal californià, l’estrat urbà és molt més salvatge del que un pot esperar.