20 Feb L’Americana’15: DIA 1

Ahir al vespre es va inaugurar la segona edició del festival de l’Americana, el festival del cinema independent nord-americà de Barcelona, als cinemes Girona. I com a conseqüència directa, avui inauguro la meva secció de cròniques diàries que s’aniran publicant mentre aquest se celebri. En els propers posts faré un resum de cada una de les meves particulars jornades en el festival i us donaré quatre pistes per a què veieu com és l’ambient, què s’hi cou entre bambolines i quines pel·lícules estan rebent més bones crítiques. Us diré perquè cada un dels films del festival mereix formar part d’aquesta programació de 10 i perquè val la pena acostar-vos aquest cap de setmana als cinemes Girona i passar una estoneta fent l’indie.

Ahir a les 20:30 de la nit la sala principal dels cinemes Girona estava a petar. La majoria de butaques estaven plenes, el llop de neó anomenat Indiana brillava amb força a la pantalla i tots els assistents, aferrats a unes meravelloses bosses de l’Americana, estaven frisant per veure la pel·lícula inaugural: Before I disappear dirigida, escrita i protagonitzada per Shawn Christensen i guanyadora de diversos premis al Northeast Film Festival.

Com és d’esperar en una inauguració com déu mana, primer de tot hi va haver els discursos inicials a càrrec d’Oriol de Balanzó, un dels productors del festival, de la cònsol general dels Estats Units a Barcelona, la Tanya C. Anderson, i de Xavi Lezcano i Josep Maria Machado, els directors del festival i encarregats de la programació. Tots ells van posar en relleu la importància de projectar petites joies del cinema independent nord-americà i de donar visibilitat a films alabats a festivals arreu del món, però que, difícilment aconseguiran distribució a casa nostra. Alhora, també van agrair la col·laboració de Movistar, Moritz, Coquo i la Vinyeta, entre altres, com a sponsors del festival i van donar les gràcies al públic pel seu suport incondicional.

Després de passar un vídeo amb un avançament de la programació del festival i un curtmetratge musical anomenat Today’s the day, Oriol de Balanzó va remarcar el fet que un crític de cinema molt reconegut digués a l’edició passada del festival, que aquest optava per mostrar pel·lícules imperfectes. El productor ho veu com un compliment, ja que la imperfecció les fa més properes, més interessants i més profundes en si. I a més, les coses perfectes sempre acaben sent avorrides.

Before I disappear, el film inaugural, es pot emmarcar perfectament en aquesta categoria descrita pel crític. A part de ser una cinta ideal per inaugurar un festival sobre cinema independent nord-americà, és un film que dista molt de ser perfecte. Before I disappear és un film irregular, però aquesta característica que pot semblar negativa a priori, en realitat fa que, els punts forts del film destaquin encara amb més força. Shawn Christensen (guionista del thriller Sin Salida, protagonitzat per Taylor Lautner) ens presenta la història d’un noi de trenta anys, depressiu i amb un instint suïcida que una nit ha de fer-se càrrec de la seva neboda, una nena molt eixerida. En el transcurs de la vetllada, en Ritchie i la Sophia establiran una relació d’amor-odi que farà que l’home es plantegi si la vida que porta és la que de veritat li agradaria portar.

Before I disappear és un film amb bons diàlegs, un personatge principal molt potent i uns secundaris molt convincents. Els dos caps del protagonista interpretats excel·lentment per Paul Wesley (The Vampire Diaries) i per Ron Perlman (Hellboy) donen un contrapunt molt interessant a la història. Ritchie és un personatge que es mou en l’ambient de la nit i gràcies a les aportacions d’aquests dos actors podem intuir com funciona aquest negoci de l’oci nocturn. No és un terreny segur i es basa principalment en les amistats i en les relacions de confiança. Alhora, el film combrega equilibradament, amb una trama de famílies trencades i amb una, més secundaria, d’amors tràgics i no correspostos.

El que més es recorda de Before I disappear, per això, és l’estil visual de la pel·lícula. Si bé sembla que ens trobem amb una història de caire realista, el director a vegades coqueteja amb el surrealisme i el film consta de vàries escenes oníriques que sempre van acompanyades d’excel·lents tries musicals com The house of The Rising Sun de The Animals, Five Years de David Bowie i Sophia So Far de Goodnight Radio. Aquestes “flipadetes” del director, com m’agrada anomenar-les, però, no sempre resulten efectives i mentre que en algunes escenes ens sentim hipnotitzats per la seva estranya visió de la història, a vegades, malauradament, ens mantenim al marge de les seves hilarants al·lucinacions.

Tanmateix, com anunciava Oriol de Balanzó al final del seu discurs, l’Americana no aposta per films on tot sigui perfecte. Sinó que ho fa per films que innoven, i que amb poc pressupost intenten explicar alguna cosa de manera diferent, intima i subjectiva. I d’això n’estic més que segura: Before I disappear és el projecte més personal que Shawn Christensen ha realitzat, i el resultat és una cinta particular que explora temes com la crisi existencial i de valors, la força de voluntat i les relacions familiars.

Després de la projecció els assistents vam poder gaudir d’unes estupendes hamburgueses i altres entremesos cortesia de Coquo, d’una cervesa Moritz i d’uns vins de la Vinyeta, mentre socialitzàvem alegrement.

Ja està! Ja s’ha donat el tret de sortida a aquesta nova edició del festival de l’Americana i realment, no podia començar millor! Agafeu forces i carregueu-vos les piles, perquè tenim per endavant un cap de setmana on no pararem de fer l’indie!