20 Feb Better Call Saul – Tots els jocs de James M. McGill
No, no cal veure Breaking Bad per gaudir de Better Call Saul. Així que si encara queda alguna ànima que no hagi devorat l’opera prima de Vince Gilligan li diré dues coses: primera, et tinc molta enveja; segona, mira Better Call Saul abans de Breaking Bad.
La nova sèrie de la AMC parla de la construcció del mític advocat Saul Goodman, o James M. McGill qui serà l’home que, amb la seva màgia, arreglarà tots els problemes a Walter White… per a que es entenguem, una espècie de Sr. Lobo a Pulp Fiction. Després d’un pròleg en blanc i negre on sembla que un Saull Goodman amb bigoti recorda amb melancolia quan era un advocat d’èxit (sembla que ja ens introdueixen un flashforward post-Breaking Bad), passa una cosa estranya: ja coneixem aquest personatge, però no és com el recordàvem. Better Call Saul no té cap propòsit més que el d’omplir aquests forats que ens falten per reconstruir el company de capítols de Heisenberg. Aquest home que de sobte tenim davant és un advocat d’ofici, desesperat per fer-se un nom al món legal, com el seu pare. Tot el que aconsegueix, però, són casos de defensa de delinqüents, als qui intenta reduir condemna amb la seva característica dialèctica. Fent això només obté ridículs xecs de 700$ que, evidentment, no l’ajuden a mantenir-se a ell i el seu pare.
Vistos els dos primers capítols ja intuïm per on anirà tot. Mentre corren els minuts ens avorrim, ens excitem, cridem, riem, patim… igual que James. La seva monòtona vida se’ns clava a les venes i ens fa badallar, els seus fracassos ens cauen a sobre com gerres d’aigua freda, les seves idees brillants ens fan posar els pèls de punta com si fossin nostres… i al primer capítol ja ho notem. No m’estranya gens que la cadena de televisió decidís emetre les dues primeres entregues de la sèrie en dies consecutius: a Uno seguim pas a pas com canvia la vida del futur Saul Goodman, i a Mijo ens planten a la cara el que serà el conflicte principal de Better Call Saul.
Aquesta ficció televisiva no és, com molts es pensen, una comèdia trepidant de 50 minuts amb les peripècies de l’advocat. En una entrevista, Bob Odenkirk, l’actor que interpreta a l’heroi de la sèrie, ja avisa, amb l’humor que el caracteritza, que Better Call Saul és un 80% drama i un 40% comèdia. Veient els dos primers capítols s’entenen perfectament els càlculs de l’actor. Hi ha escenes tan dramàtiques que acaben sent genialitats de l’humor negre, la majoria de les quals venen per la fredor que mostra James a l’hora de negociar sentències tan dins com a fora dels jutjats.
I aquí és on hi entrem els fans de Breaking Bad. Hi ha tantes referències a la ja acabada sèrie que només per això ja val la pena. Personatges secundaris que a l’època de Heisenberg tenen relació entre ells, aquí encara són desconeguts. No diré els seus noms excepte un: Mike. Veure com Saul Goodman i el que serà un dels seus millors recursos es coneixen és una delícia. Des de la primera trobada ja comprovem que aquest serà un dels millors running gags de la sèrie. La resta de personatges compartits entre les dues obres de Gilligan es van revelant al llarg dels minuts, amb sorpreses altament esperades. I què dir d’Albuquerque? Ens hi sentim com a casa… fins i tot als kilòmetres i kilòmetres de desert que hi ha el voltant.
Com he dit tan sols començar, si no heu vist Breaking Bad, comenceu per Better Call Saul, com qui inicia la saga Star Wars per la quarta pel·lícula. Devorar la història d’aquests personatges cronològicament sona temptador. Anar descobrint aquest món poc a poc, com es va fent gran… Sí. Repeteixo, em feu enveja.
Better Call Saul ha de créixer, molt. Caldrà veure si ens condueix al mateix lloc que la seva predecessora, tot i que sembla que no; i això seria una gran virtud. No volem la mateixa història que Walter White, volem la de Saul Goodman; i la manera amb la que es mostra als dos primers capítols sona a èxit per part dels creadors.
Ningú pot aturar a James McGill. Ni la pròpia llei. Ni el propi Vince Gilligan.