FARGO + KUMIKO: THE TREASURE HUNTER: Això NO és una història real

FARGO + KUMIKO: THE TREASURE HUNTER: Això NO és una història real

“THIS IS A TRUE STORY. The events depicted in this film took place in Minnesota in 1987. At the request of the survivors, the names have been changed. Out of respect for the dead, the rest has been told exactly as it occurred.”

Aquestes paraules sobre impreses en un fons negre són el primer que veiem en pantalla quan ens disposem a veure Fargo, l’obra mestra per excel·lència dels germans Coen, estrenada l’any 1996. En cap cas us heu de deixar emportar per aquesta falsa advertència. Els dos cineastes només la utilitzen com a un recurs enganyós per fer entrar l’espectador en el seu joc particular. Els que vegin Fargo per primera vegada, cauran de quatre potes en els primers minuts, però, la bogeria desencadenada a partir del curiós encàrrec que el protagonista fa als dos criminals serà tal, que, ràpidament, els espectadors se n’adonaran que és impossible que Ethan i Joen Coen estiguin mostrant la història tal com va passar. Fins i tot, ens resulta molt improbable que un esdeveniment tan rocambolesc hagués arribat a ocórrer mai.

Aquest joc amb la credibilitat que els cineastes estableixen al començament del seu film és el punt de partida de la cinta Kumiko: The Treasure Hunter, escrita per uns altres germans nord-americans, els Zellner. (Si esteu atents els veureu a la pel·lícula, ja que els dos hi interpreten personatges secundaris).

La Kumiko és una noia japonesa de 29 anys desencantada amb la feina i la seva vida personal que un dia troba a una cova abandonada un VHS del mític thriller dels Coen. Encuriosida, se l’emporta a casa i el posa en el seu reproductor de vídeo. Els dos guionistes subratllen el moment en que Kumiko s’enfronta a la maquiavèl·lica frase inicial: THIS IS A TRUE STORY. Com tot espectador primerenc, la noia cau en el parany, però, sorprenentment, no qüestiona la credibilitat de la cinta en cap moment.

Després del primer visionat, Kumiko desenvolupa una obsessió malaltissa per Fargo i concretament, pel moment en que el personatge d’Steve Buscemi amaga part dels diners del rescat en un cofre enmig del no res. Convençuda que el film està basat en fets reals, la noia decideix abandonar el Japó i viatjar a Fargo per buscar aquest tresor i quedar-se’l.
El fet de triar una noia japonesa com la protagonista d’aquesta història surrealista, inspirada en una llegenda urbana, és una bona jugada per part dels germans. En ser l’oriental, una cultura tan llunyana a la nostra, podem arribar a creure’ns que Kumiko, amb pocs coneixements d’anglès i fascinada per les imatges del film, cregui que és real tot allò que ha vist i emprengui aquesta recerca desesperada per millorar la seva qualitat de vida.

Kumiko

Kumiko: The treasure Hunter és un film enginyós, amb una fotografia remarcable i tempo pausat i amb una actriu protagonista excel·lent que està nominada als Spirit Awards. Sobretot, però, el film es configura com una relectura i una re-visitació dels temes, escenaris i personatges de Fargo. Els guionistes n’agafen l’imaginari i el traslladen a un món més “palpable” i “actual” per a contraposar “realitat” i “ficció” i per parlar de motius universals com la incomunicació, la desconeixença de l’altre, la crisi existencial i l’ambició desmesurada.

Quan l’avorrida secretària Kumiko viatja a Minnesota, l’escenari visual de Fargo es revela amb tota la seva força. Els pobles plens de neu, les carreteres glaçades, els motels de mala mort… Kumiko se sent desbordada pel fred, i haurà d’arribar a Fargo amb l’ajuda de bons samaritans que també s’emmirallen en els personatges del guardonat thriller. (Penseu en el policia que l’ajuda a comprar roba d’hivern). Al film, els Zellner decideixen posar en relleu l’abismal diferència cultural existent entre Kumiko i els nord-americans. La impossibilitat de comunicació verbal i els prejudicis i generalitzacions es fan palès en aquesta cinta que també explora, en certa mesura, la influència posterior que ha exercit el famós thriller.

Des del meu punt de vista, el que uneix més fortament a Fargo i a Kumiko: the treasure hunter és el tema dels diners i les mesures desesperades que es duen a terme per aconseguir-los. Per què Kumiko deixa la seva ben establerta, encara que rutinària, vida per anar a buscar un tresor que ha vist en una pel·lícula? Per què els criminals interpretats per Steve Buscemi i Peter Stormare s’emmerden en el boig segrest proposat per l’insegur Jerry, interpretat per William H. Macy? I per què aquest es veu obligat a muntar aquest pla gairebé suïcida? Per diners. Per culpa d’aquesta idea universal de que els diners solucionen tots els problemes.

Kumiko 2

A l’Americana us proposem una sessió conjunta de Fargo i Kumiko: the Treasure Hunter: una experiència enriquidora i única que us ajudarà a veure quins altres aspectes vinculen aquests dos films tan diferents, però alhora, tan iguals. Voleu una última semblança? Tan Fargo com Kumiko: the treasure hunter estan suposadament basats en fets reals. Si sou fanàtics de la filmografia dels Coen ja sabreu que això no és més que una enganyifa però, què dir de Kumiko: the treasure hunter? Doncs que haureu de seguir de ben a prop la seva aventura per esbrinar quin és el moment en el qual els Zellner decideixen fer explícit el seu mecanisme falsari.

Marina Cisa
No Comments

Post A Comment