Secció: Todd Solondz

Amb la presència de Todd Solondz.

Dawn és una tímida nena d’onze anys, acomplexada i incompresa per la seva família i els seus companys d’institut. El seu germà gran és un nerd de secundària que toca el clarinet, la menor, una nena que balla amb tutú, la molesta sense parar i que sempre té a la mare del seu costat. El seu únic amic és un nen efeminat menor, ja que els seus companys són horribles, la insulten, li pinten el seu caseller i li diuen lesbiana. Malgrat no ser molt agraciada ni molt sociable, la noia s’esforçarà a seguir endavant i no sucumbir davant la vida.

Amb un repartiment coral amb noms com Lara Flynn Boyle o l’enyorat Philip Seymor Hoffman, Solondz realitza una pel·lícula impecable i implacable, d’una duresa i acidesa extremes, que li fa guanyar entre altres el FIPRESCI a Cannes i el situa com el director indie del moment.

Un pare de família benestant compra un gos salsitxa al seu fill, per donar-li un caprici i una mascota que ompli l’espai que tant ell com la mare (Julie Delpy) no omplen. Per causes del destí, el gos canviarà de mans continuament:. Dawn Wieneruna solitària noia (Greta Gerwig) que emprèn un viatge sense destí amb un noi drogoaddicte (Kieran Culkin) que acaba de conèixer, una parella amb síndrome de down, un professor a qui els seus alumnes fan burla (Danny DeVito) o una solitària i adinerada dona malalta (Ellen Burstyn), formaran part d’aquest mosaic que Todd Solondz utilitzarà per desplegar la seva mala llet habitual i fer una comèdia sense concessions, atorgant als seus personatges el patetisme habitual del seu cinema.

Dos relats independents, un sobre un escriptor, guanyador del Pulitzer, que ensenya en una universitat de segona seduint als seus estudiants per despit amb la vida. Alla estudia la Vi, una jove que necessita agradar per agradar-se a si mateixa, i el Marcus, un noi amb paràlisi cerebral. En l’altre relat, un novaiorquès amargat intenta fer un documental.

Amb un repartiment coral amb noms com Lara Flynn Boyle o l’enyorat Philip Seymor Hoffman, Solondz realitza una pel·lícula impecable i implacable, d’una duresa i acidesa extremes, que li fa guanyar entre altres el FIPRESCI a Cannes i el situa com el director indie del moment.

La pel·lícula, que comença amb el funeral de la protagonista de Bienvenidos a la casa de las muñecas, ens explica la història de l’Aviva, la seva cosina petita, que desitja tenir un fill. Perversa i per moments desagradable, Solondz aguditza el seu joc al límit provocant sentiments contrastats entre el riure culpable i el rebuig purificador.

Dos relats independents, un sobre un escriptor, guanyador del Pulitzer, que ensenya en una universitat de segona seduint als seus estudiants per despit amb la vida. Alla estudia la Vi, una jove que necessita agradar per agradar-se a si mateixa, i el Marcus, un noi amb paràlisi cerebral. En l’altre relat, un novaiorquès amargat intenta fer un documental.

Dawn és una tímida nena d’onze anys, acomplexada i incompresa per la seva família i els seus companys d’institut. El seu germà gran és un nerd de secundària que toca el clarinet, la menor, una nena que balla amb tutú, la molesta sense parar i que sempre té a la mare del seu costat. El seu únic amic és un nen efeminat menor, ja que els seus companys són horribles, la insulten, li pinten el seu caseller i li diuen lesbiana. Malgrat no ser molt agraciada ni molt sociable, la noia s’esforçarà a seguir endavant i no sucumbir davant la vida.

L’Abe és un jove que col·lecciona joguines. Viu amb els seus pares, treballa a l’empresa familiar i s’aprofita de la seva mare, que el consenteix de forma exagerada. Un dia, en unes noces, coneix a la Miranda, una noia particular i amb tendència a la depressió. Enamorat, li proposa matrimoni. Solondz no s’està de repartir mala bava, en un univers que no deixa de ser brutalment esfereïdor. Va passar per Venècia i Gijón i va radicalitzar, encara més, les opinions de la crítica.

L’esperada seqüela de Happiness, onze anys després, continua amb les vivències de la família Jordan. La Joy abandona el seu marit a la recerca del consol de la seva família més pròxima, però la seva germana Trish ha de bregar amb la certesa que el seu exmarit era un pederasta que abusava de nens, mentrestant, la Helen continua sent víctima de la seva professió, la fama i el buit que li comporta. Les tres germanes comprovaran que el passat no només amenaça el present, sinó que a més augura un futur incert.

La pel·lícula, que comença amb el funeral de la protagonista de Bienvenidos a la casa de las muñecas, ens explica la història de l’Aviva, la seva cosina petita, que desitja tenir un fill. Perversa i per moments desagradable, Solondz aguditza el seu joc al límit provocant sentiments contrastats entre el riure culpable i el rebuig purificador.

L’Abe és un jove que col·lecciona joguines. Viu amb els seus pares, treballa a l’empresa familiar i s’aprofita de la seva mare, que el consenteix de forma exagerada. Un dia, en unes noces, coneix a la Miranda, una noia particular i amb tendència a la depressió. Enamorat, li proposa matrimoni. Solondz no s’està de repartir mala bava, en un univers que no deixa de ser brutalment esfereïdor. Va passar per Venècia i Gijón i va radicalitzar, encara més, les opinions de la crítica.

L’esperada seqüela de Happiness, onze anys després, continua amb les vivències de la família Jordan. La Joy abandona el seu marit a la recerca del consol de la seva família més pròxima, però la seva germana Trish ha de bregar amb la certesa que el seu exmarit era un pederasta que abusava de nens, mentrestant, la Helen continua sent víctima de la seva professió, la fama i el buit que li comporta. Les tres germanes comprovaran que el passat no només amenaça el present, sinó que a més augura un futur incert.