Graella

La Bridget té 34 anys i la seva vida és un desastre. No té feina, ni parella, ni diners, ni un projecte de futur. Tanmateix, quan comenci a treballar com a cangur de la Frances, una nena adorable de 6 anys, i conegui a la seva família, entreveurà un camí cap a la maduresa i la plenitud. Kelly O’Sullivan escriu i protagonitza aquesta història d’estiu en clau feminista que representa el debut en la direcció cinematogràfica d’Alex Thompson i que ha rebut el Premi del públic a gairebé tots els festivals on s’ha presentat, començant pel prestigiós South by Southwest Film Festival.

El “Cagalera” i el “Moloteco” són dos nois que viuen en un barri marginal de Ciutat de Mèxic. Somien amb viatjar ben lluny i anar a veure el mar. I per això, degut a les poques possibilitats laborals de que gaudeixen, estalvien amb petits furts. Amb famílies problemàtiques i un ambient de violència latent al seu voltant, la possibilitat real de canviar de vida els arriba amb un negoci, en el que primer hauran d’invertir una suma important de diners. Sense més opcions per aconseguir-los que la delinqüència, decideixen segrestar al fill d’un dels homes més perillosos del barri, amb qui tenen una relació complicada. El segrest serà només el primer pas cap a una espiral de destrucció i marginalitat, que probablement ja no tindrà volta enrere.

Els habitants de les metròpolis d'avui en dia es veuen afectats contínuament per l'estrès, l'ansietat o la depressió. En Peter té la fervent convicció que això es tracta d'un tema de contaminació acústica, però no simplement d'un alt volum de motors i sirenes als carrers, sinó d'una falta de calibració entre la nota predominant dels barris, creada a partir dels milers de sons que omplen els carrers, i els electrodomèstics de les llars. Client a client veiem com en Peter aconsegueix curar els estats mentals de la gent que requereix el seu ajut. La realitat que viu cada dia el fa creure que es troba davant d'una evidència científica, té la certesa que la comunitat l'acollirà amb els braços oberts perquè presenti la seva teoria, atorgant així un sentit a la feina de la seva vida. Just quan està més convençut d'ell mateix, apareix una anomalia. A poc a poc, error rere error, l'anomalia desafina tots els elements que orquestraven la vida d'en Peter.

Irénée-les-Neiges és una petita i molt freda població del Quebec. Els seus 215 habitants viuen una mica aïllats i segons les seves normes. Però un dia, un jove mor en un estrany accident de tràfic. L’ombra del suïcidi plana sobre les consciències del poble. Però entre tots fan el possible per ignorar-ho. I segueixen amb les seves vides i les seves fredes relacions, amb les seves estranyeses. Fins que de sobte, comencen a aparèixer persones i més persones, sota la boira, envaint poc a poc el poble. Qui són? Desconeguts? Estrangers? Els morts que tornen a visitar-los? La inesperada visita farà que els habitants del poble hagin d’enfrontar-se a les seves pors, sortir del aïllament en que estaven instal·lats i fer front al problema. Per suposat, res tornarà a ser el mateix.

L’any 1999, el cineasta Davy Rothbart va conèixer als Sanford, una família afroamericana monoparental formada per Cheryl, la matriarca, i els seus tres fills, l’Smurf, un adolescent que tonteja amb les drogues, la Denise, i el petit Emmanuel, un nen idealista que vol esdevenir una estrella. Una família disfuncional que sobreviu a 17 carrers de la casa blanca, a Washington.   20 anys i moltíssimes hores de metratge després, el director configura una peça documental que ja li ha valgut els premis de millor muntatge documental als festivals de Tribeca i Woodstock i una nominació als Independent Spirit Awards al premi Truer than Fiction.

Abel Ferrara ens presenta en Nicolas Nicolaou "Nicky", un xipriota que va créixer a Nova York i d'on a poc a poc, i seguint l’esperit més nord-americà, va passar de taquiller a amo d'un cine de la ciutat. Eren els 70's i allò era un reflex de les pel·lícules que es produïen: Taxi Driver, Mean Streets, The French Connection… Els cinemes adults oferien estrenes que acabaven en sold out, i el negoci només feia que créixer. En Nicky va veure-hi una oportunitat i va adquirir uns quants cines de la ciutat. Ni les grans cadenes de cine ni els lloguers desorbitats de la ciutat han pogut desbancar en Nicky. En l'actualitat és un fortí dels cinemes de tota la vida i un calaix de sastre per a parlar del seu gran amor, el cinema.
Prèviament es projectarà el curtmetratge Last Interview Film of Jonas Mekas -version1-

En Jim Cummings porta una dècada dedicat en cos i ànima a la indústria del cinema, on ha estat treballant en departaments com els de so, efectes especials i fotografia. A Thunder Road és productor, director, guionista i actor, i amb ella acaba un periple iniciat el 2016, quan va presentar el curt homònim (en el qual es basa la seva pel·lícula), guanyant el Gran Premi del Jurat al Millor Curtmetratge a Sundance i el Premi Especial de Jurat al South By Southwest del mateix any.

Episodis 1 i 2
Any 2018. El director Steve James (Hoop Dreams, Abacus: Small Enough to Jail) s’envolta d’un equip de joves cineastes, entre els quals destacada Bing Liu (Minding The Gap), i s’endinsa en una de les escoles públiques més progressistes i diverses de Chicago, a Oak Park. A través del testimoni directe d’alumnes i professors, James posa sobre la taula les desigualtats racials i el detriment de la cultura que pateix encara a dia d’avui el sistema educatiu nord-americà.

Després d'haver dirigit diversos curtmetratges i portar uns anys provant sort com a actriu a sèries com The Knick, Annabelle Attanasio debuta com a realitzadora amb un coming of age, on se'ns presenten tots els elements del cinema independent nord-americà exposats al voltant del personatge de la Mickey, a qui encarna a la perfecció Camila Morrone, qui amb el seu quart treball com a actriu es posiciona com un talent per a seguir la pista molt de prop.

Tornem a tenir els dos personatges més icònics de la mitologia de Kevin Smith: en Jay i en Silent Bob. En aquesta ocasió han tornat a la pantalla per impedir la realització d'un reboot de "Bluntman and Chronic", i per aconseguir-ho s'embarcaran direcció a Hollywood. No serà un camí de roses, més bé serà un camí de maria, on es creuaran amb el KKK, ubers gratuïts, Matt Damon i Ben Affleck, residus mediàtics i també familiars.

L’Otis és un jove actor de Hollywood amb molt mala reputació. El seu comportament irresponsable el porta a realitzar una estada a un centre de desintoxicació. Allà, l’estrella es veurà abocada a rememorar la seva complexa relació amb el seu pare. Shia LaBeouf explora el seu tumultuós passat en un relat fascinant on es desdibuixa la línea entre realitat i fantasia de manera extraordinària. Sense cap dubte, Honey Boy és la perla d’aquesta edició del festival: arriscada, personalíssima, amb una forta aura cool, i que confirma a Alma Har’el com a una cineasta a seguir.

El Francisco treballa de paleta construint una molt luxosa casa a Ciutat de Mèxic. Un dia, en un accident laboral mor el seu germà. Deixa una vídua embarassada en una situació de força pobresa. El Francisco intenta aconseguir una indemnització per la mort del seu germà que deixi en una situació digna a la seva cunyada. Però no fa més que rebre negatives. Del cap d’obra i del propietari. Un conjunt d’esdeveniments faran que es cansi de la seva situació, de la situació dels seus, els de classe social més baixa, els més desfavorits, i planegi una venjança. Però els humans gestionem molt malament el poder. I el canvi de rols, els canvis socials, malgrat que siguin només en aparença, poden fer que els caràcters canviïn. El Francisco s’haurà d’enfrontar als riscos que la seva nova situació li generarà i s’haurà d’enfrontar a ell mateix. I no quedarà massa clar qui serà el pitjor enemic.

A modus d'hagiografia sobre la figura d'una artista, Miles ofereix la finestra definitiva (per a que sigui coneguda per al gran públic) a una dona enaltida dins d'un sector del que, si no ets coneixedor, no hauràs escoltat parlar mai d'ella. A traves d'una sèrie d'entrevistes personals i un repàs a tota la seva extensa trajectòria, veurem com els artistes del graffiti l'enalteixen per haver sigut la persona que els hi va donar veu dins del món artístic, ara fa ja quatre dècades.

La Bridget té 34 anys i la seva vida és un desastre. No té feina, ni parella, ni diners, ni un projecte de futur. Tanmateix, quan comenci a treballar com a cangur de la Frances, una nena adorable de 6 anys, i conegui a la seva família, entreveurà un camí cap a la maduresa i la plenitud. Kelly O’Sullivan escriu i protagonitza aquesta història d’estiu en clau feminista que representa el debut en la direcció cinematogràfica d’Alex Thompson i que ha rebut el Premi del públic a gairebé tots els festivals on s’ha presentat, començant pel prestigiós South by Southwest Film Festival.

Una dona benestant comença a ingerir petits objectes perillosos per la salut sense un propòsit aparent. A mida que la seva vida corri perill, es tornarà més i més addicte a aquest estrany ritual. Haley Bennett, vista a la superproducció La chica del tren, basada en el best-seller de Paula Hawkins i amb una retirada important a l’actriu Jennifer Lawrence, protagonitza aquesta pertorbadora pel·lícula que beu d’atmosferes tan retorçades com la de Perdida de David Fincher. No apte per ànimes sensibles, Swallow es podria configurar, en la seva darrera interpretació, com una estranya al·legoria al voltant de l’avortament en un context tan conservador com és l’americà.

Episodis 3 i 4
Any 2018. El director Steve James (Hoop Dreams, Abacus: Small Enough to Jail) s’envolta d’un equip de joves cineastes, entre els quals destacada Bing Liu (Minding The Gap), i s’endinsa en una de les escoles públiques més progressistes i diverses de Chicago, a Oak Park. A través del testimoni directe d’alumnes i professors, James posa sobre la taula les desigualtats racials i el detriment de la cultura que pateix encara a dia d’avui el sistema educatiu nord-americà.

Irénée-les-Neiges és una petita i molt freda població del Quebec. Els seus 215 habitants viuen una mica aïllats i segons les seves normes. Però un dia, un jove mor en un estrany accident de tràfic. L’ombra del suïcidi plana sobre les consciències del poble. Però entre tots fan el possible per ignorar-ho. I segueixen amb les seves vides i les seves fredes relacions, amb les seves estranyeses. Fins que de sobte, comencen a aparèixer persones i més persones, sota la boira, envaint poc a poc el poble. Qui són? Desconeguts? Estrangers? Els morts que tornen a visitar-los? La inesperada visita farà que els habitants del poble hagin d’enfrontar-se a les seves pors, sortir del aïllament en que estaven instal·lats i fer front al problema. Per suposat, res tornarà a ser el mateix.

Els habitants de les metròpolis d'avui en dia es veuen afectats contínuament per l'estrès, l'ansietat o la depressió. En Peter té la fervent convicció que això es tracta d'un tema de contaminació acústica, però no simplement d'un alt volum de motors i sirenes als carrers, sinó d'una falta de calibració entre la nota predominant dels barris, creada a partir dels milers de sons que omplen els carrers, i els electrodomèstics de les llars. Client a client veiem com en Peter aconsegueix curar els estats mentals de la gent que requereix el seu ajut. La realitat que viu cada dia el fa creure que es troba davant d'una evidència científica, té la certesa que la comunitat l'acollirà amb els braços oberts perquè presenti la seva teoria, atorgant així un sentit a la feina de la seva vida. Just quan està més convençut d'ell mateix, apareix una anomalia. A poc a poc, error rere error, l'anomalia desafina tots els elements que orquestraven la vida d'en Peter.

Dos amics de la infància es fan un petó pel rodatge d’un curtmetratge universitari. Arrel d’aquest petó, ambdós comencen a qüestionar-se la seva orientació sexual, cosa que posa en perill l’estabilitat dels seus vincles socials. Després d’ésser guardonat amb el Premi del Jurat per Solo el fin del mundo l’any 2016, aquesta primavera passada, Xavier Dolan va tornar a la secció oficial de Cannes amb la trentena recent estrenada i Matthias et Maxime sota el braç.

L’anomenat enfant terrible del cinema québécoise entra a la maduresa vital fent un pas de gegant cap a la sobrietat i la contenció estètica. A Matthias et Maxime, Dolan rebaixa el nivell de les seves floritures visuals per donar força a altres aspectes cinematogràfics més narratius. Tanmateix, com als seus films anteriors, hi trobem histèria, ràbia, crits, desig i alegria desenfrenada. El ventall de personatges de Xavier Dolan desborda emocions més enllà d’allò humà.

El Cassius Green és un home amb problemes de personalitat al que tot li surt malament. La seva xicota comença a estar farta de la seva ineptitud i la seva patètica condició econòmica. Fins que un dia, de rebot i gràcies a un amic, aconsegueix una feina com a venedor telefònic en una empresa bastant lamentable. La sorpresa de tots arriba quan el Cassius es converteix en el millor venedor de la seva planta i aconsegueix un ascens. Però la rebel·lió per part dels seus companys demanant millores laborals no posaran gens fàcil el seu privilegiat dia a dia. I, per si faltaven dificultats, un cop en l’elit de l’empresa, comença a adonar-se que alguna cosa estranya s’amaga darrera de tot. La seva vida personal s’enfonsa. Però encara és a temps de prendre una decisió valenta o deixar-se endur per la inèrcia dels esdeveniments. Dels increïbles esdeveniments...

Havia passat poc més d'una dècada d'un dels fets més rellevants del s.XX: els EEUU havien televisat en directe l'arribada a la lluna. Reutilitzant el mateix esperit trencador i èpic, i també el mateix canal de comunicació, un grapat de joves va decidir atorgar al jovent del país la seva pròpia arribada a la lluna. L'1 d'agost de 1981 començava una època de rock desenfrenat a la televisió del país, havia arribat la MTV. El món de la música, com també de la televisió, es van veure afectats per un virus musical sense precedents que arribava a totes les llars del país. La joventut, des de la metròpoli més concorreguda fins al poble més perdut, va començar a passar les tardes amb Sting, Pat Benatar, Billy Idol, Annie Lenox o Rod Steward. La música dels seus ídols va passar a tenir cares, looks i una actitud que podien accedir-hi a un clic de distància.

Ciutat de Mèxic només compta amb 45 ambulàncies, tot i que la seva població sobrepassa els 9 milions d’habitants. Per això un negoci no reglamentat és el trasllat i cura de ferits d’accidents en ambulàncies particulars. La família Ochoa, que sobreviu al llindar de la pobresa, en té una. El seu dia a dia és arribar abans que ningú als llocs on hi ha hagut un accident, socórrer als ferits, traslladar-los als hospitals i al final, mirar de cobrar la factura. Fan un servei social, però també tenen que utilitzar mètodes no massa ètics amb els ferits, aprofitant-se de les circumstàncies. La pel·lícula reflexa la rutina de la família, tant en la seva feina, com en els seus moments de descans.

Després d'haver dirigit diversos curtmetratges i portar uns anys provant sort com a actriu a sèries com The Knick, Annabelle Attanasio debuta com a realitzadora amb un coming of age, on se'ns presenten tots els elements del cinema independent nord-americà exposats al voltant del personatge de la Mickey, a qui encarna a la perfecció Camila Morrone, qui amb el seu quart treball com a actriu es posiciona com un talent per a seguir la pista molt de prop.

Tres col·legues d’un poble d’Alabama s’extralimiten de festa una nit. Les estranyes conseqüències de la festa portaran a dos d’aquests a esborrar tot el rastre de la nit mentre l’altre es debat entre la vida i la mort a l'UCI, on afirmen no haver vist mai res semblant. Els dobles sentits, les males decisions i les contradiccions s’apoderen de la història més humiliant de la vida dels protagonistes que a poc a poc s’ensorra. La força còmica que impulsa el film és precisament un guió que vist en perspectiva és absurd i ridícul, però que s’interpreta com una tragèdia de manual. Tant el rostre colpit de Michael Abbott Jr. com el de l’estupefacte Andre Hyland o Sarah Baker, xoquen i aconsegueixen barrejar-se amb l’argument clarament absurd, amagant la broma en el drama.

Encara que sigui un total desconegut dins l'actual panorama del cinema fantàstic, l'Andrew Patterson aconsegueix posicionar-se com a un dels directors a tenir en compte gràcies a la seva òpera prima, la qual pot entendre's com a hereva clara de la ciència ficció pròpia d'una tradició televisiva que es remunta a La dimensió desconeguda, a la que rendeix tribut al presentar The Vast of Night com si fos un episodi de Paradox Theatre, serial fictici que segueix el cànon de la citada ficció creada pel Rod Serling.

Casey (Jesse Eisenberg) un tímid comptable incapaç de sortir del seu petit i maniàtic món és atacat una nit al mig del carrer per un grup de motoristes. Superat per la situació, rabiós i avergonyit, decideix apuntar-se a unes classes de karate del seu veïnat per així poder protegir-se en el futur. Allà es trobarà amb el mestre Sensei (Alessandro Nivola), un home estrany amb un mètode i uns codis bastant indesxifrables. Fascinat per ell, adquireix una nova sensació de confiança per primera vegada a la seva vida i comença a canviar d’hàbits, de caràcter, de conducta. Però tot s’agreujarà en el moment en que el deixin assistir a les misterioses classes nocturnes de l’acadèmia. Allà descobrirà un món ocult en el que la brutalitat s’apodera dels seus membres. L’agredit passa a sentir-se agressiu. I la vida és circular. I imprevisible. I la bogeria esclata...

L’Stan és un jove afroamericà que viu en un barri perifèric de Los Angeles amb la seva família. Treballa en un escorxador i viu amb dignitat. La pel·lícula ens mostra alguns moments de la seva vida, amb la seva família, els seus amics, a la seva feina. No hi ha res massa transcendent. Tot és molt natural, de vegades amb un cert to poètic. I també de vegades, gairebé sense voler, sembla que es vagi marcant el to crític i reivindicatiu que la pel·lícula pretén. Els nens juguen als parcs. Sense més. Però els parcs estan en situacions una mica ruïnoses. L’Stan treballa. Sense més. Però l’escorxador no sembla una feina massa agradable. Com les ovelles que sacrifiquen, la comunitat negre que rodeja l’Stan no té massa possibilitat d’elecció, havent-se de limitar a continuar l’angost camí que la societat els ha traçat.
Prèviament es projectarà el curtmetratge Several Friends

Episodis 5, 6 i 7
Any 2018. El director Steve James (Hoop Dreams, Abacus: Small Enough to Jail) s’envolta d’un equip de joves cineastes, entre els quals destacada Bing Liu (Minding The Gap), i s’endinsa en una de les escoles públiques més progressistes i diverses de Chicago, a Oak Park. A través del testimoni directe d’alumnes i professors, James posa sobre la taula les desigualtats racials i el detriment de la cultura que pateix encara a dia d’avui el sistema educatiu nord-americà.

El Sundance Film Festival Short Film Tour és una sessió de 96 minuts formada per 7 curtmetratges seleccionats pel Festival l'edició 2019, àmpliament considerat l’aparador principal de curtmetratges i plataforma de llançament per a molts realitzadors independents actuals durant més de 30 anys. Amb formats de ficció, documental i animació d’arreu del món, el programa del 2019 ofereix als nous públics un tast del que ofereix el Festival, des de la comèdia i el dramatisme nítid fins al gènere edgy i una saga familiar íntima.

Programa:
1. SOMETIMES, I THINK ABOUT DYING
2. FAST HORSE - Short Film Special Jury Award for Directing
3. SUICIDE BY SUNLIGHT
4. MUTEUM
5. CRUDE OIL
6. THE MINORS - Short Film Special Jury Award for Directing
7. BROTHERHOOD - Short Film Grand Jury Prize, Presented by YouTube

L’actriu de Hollywood i mussa de la Nouvelle Vague Jean Seberg (Kristen Stewart) es converteix en un objectiu de l’FBI a finals dels seixanta quan comença una relació d’amistat amb l’activista pels drets civils i membre actiu del Black Power, Hakim Jamal (Anthony Mackie). Benedict Andrews escenifica un dels moments clau en la vida de Jean Seberg amb un lluït repartiment d’estrelles on sobresurten Jack O’Connell, Zazie Beetz, Margaret Qualley i, la reina de la funció, Kristen Stewart. L’actriu demostra un cop més que cap paper li va gros i dota a una icona com Jean Seberg d’una intel·ligència i sensualitat úniques i altament personals.

L’Otis és un jove actor de Hollywood amb molt mala reputació. El seu comportament irresponsable el porta a realitzar una estada a un centre de desintoxicació. Allà, l’estrella es veurà abocada a rememorar la seva complexa relació amb el seu pare. Shia LaBeouf explora el seu tumultuós passat en un relat fascinant on es desdibuixa la línea entre realitat i fantasia de manera extraordinària. Sense cap dubte, Honey Boy és la perla d’aquesta edició del festival: arriscada, personalíssima, amb una forta aura cool, i que confirma a Alma Har’el com a una cineasta a seguir.

Matthew McConaughey és un escriptor conegut com Moondog, un personatge excessiu que viu al límit, sense lligar-se a res ni a ningú, però amb un codi ètic que sempre respecta. Té un món poètic molt particular, sempre al límit d’allò desagradable però amb un punt de bellesa i de transcendència. Al igual que la seva literatura, la seva vida està fora de qualsevol cànon, gairebé sempre sota l’efecte de l’alcohol i de les drogues. És capaç d’arribar tard i passadíssim a les noces de la seva filla i d’estimar sense límits a dones amb les que només podrà compartir un temps de la seva existència. El per sempre no existeix en la seva filosofia de vida. El demà és una utopia que potser no arribarà. Només importa el moment i l’excés, ens porti on ens porti.

Tornem a tenir els dos personatges més icònics de la mitologia de Kevin Smith: en Jay i en Silent Bob. En aquesta ocasió han tornat a la pantalla per impedir la realització d'un reboot de "Bluntman and Chronic", i per aconseguir-ho s'embarcaran direcció a Hollywood. No serà un camí de roses, més bé serà un camí de maria, on es creuaran amb el KKK, ubers gratuïts, Matt Damon i Ben Affleck, residus mediàtics i també familiars.

La Helen és una dona molt creient que viu i treballa a la zona rural de Louisiana. Íntegra i valenta, ha de conviure amb el dolor de tenir un fill violent i entregat a l’alcohol i un net desatès al que gairebé no veu. Es reconforta en la seva església on escolta els enèrgics sermons del reverend Tillman. Però aquest, deprimit pels fets inexorables de la pròpia existència, també es refugia en l’alcohol i evita els intents que la Helen fa per ajudar-lo. Sense ningú que la consoli, entregada als designis de la fe, la dona haurà de superar una última prova que li posarà la vida i prendre una decisió que, en qualsevol dels dos sentits, la deixarà plena de seqüeles.

En Jim Cummings porta una dècada dedicat en cos i ànima a la indústria del cinema, on ha estat treballant en departaments com els de so, efectes especials i fotografia. A Thunder Road és productor, director, guionista i actor, i amb ella acaba un periple iniciat el 2016, quan va presentar el curt homònim (en el qual es basa la seva pel·lícula), guanyant el Gran Premi del Jurat al Millor Curtmetratge a Sundance i el Premi Especial de Jurat al South By Southwest del mateix any.

Primera sessió de curtmetratges formada per:

LOWLAND KIDS
Sandra Winther. Documental. 22'

TRUMP BITES - S01
Bill Plympton. Animació. 3'

SOMETHING LIKE LONELINESS
Ben Epstein, Seth Epstein. Comèdia. 13'

IN SOUND, WE LIVE FOREVER
Joshua Giuliano. Terror. 12'

A MILLION EYES
Richard Raymond. Drama. 25'

GUNS FOUND HERE
David Freid. Documental. 11'

GIRL IN THE HALLWAY
Valerie Barnhart. Animació. 11'

LIMINAL
Collin Davis, Matt Litwiller. Ciència ficció. 7'

Havia passat poc més d'una dècada d'un dels fets més rellevants del s.XX: els EEUU havien televisat en directe l'arribada a la lluna. Reutilitzant el mateix esperit trencador i èpic, i també el mateix canal de comunicació, un grapat de joves va decidir atorgar al jovent del país la seva pròpia arribada a la lluna. L'1 d'agost de 1981 començava una època de rock desenfrenat a la televisió del país, havia arribat la MTV. El món de la música, com també de la televisió, es van veure afectats per un virus musical sense precedents que arribava a totes les llars del país. La joventut, des de la metròpoli més concorreguda fins al poble més perdut, va començar a passar les tardes amb Sting, Pat Benatar, Billy Idol, Annie Lenox o Rod Steward. La música dels seus ídols va passar a tenir cares, looks i una actitud que podien accedir-hi a un clic de distància.

Encara que sigui un total desconegut dins l'actual panorama del cinema fantàstic, l'Andrew Patterson aconsegueix posicionar-se com a un dels directors a tenir en compte gràcies a la seva òpera prima, la qual pot entendre's com a hereva clara de la ciència ficció pròpia d'una tradició televisiva que es remunta a La dimensió desconeguda, a la que rendeix tribut al presentar The Vast of Night com si fos un episodi de Paradox Theatre, serial fictici que segueix el cànon de la citada ficció creada pel Rod Serling.

La Jill és mare de família, viu en una casa gran, té un grup d'amigues del barri i un marit amb una bona feina. Allò que podria semblar l'ideal americà dels 50's és una façana per explotar l'absurd: tothom porta aparells bucals, l'únic mitjà de transport són cotxes de golf, les parelles sempre van conjuntades i els familiars són "intercanviables". Per si no n'hi hagués prou, un assassí ronda al barri en cerca de noves víctimes. L'espiral de bogeria argumental va acompanyat d'una estètica sobresaturada i una banda sonora tan estrident com l'humor que envolta el film. La repulsió generada per tot el conjunt crea un espai on hi ha lloc per la crítica més afilada i punyent cap a un futur social no tan summament aleatori i desbaratat.

Casey (Jesse Eisenberg) un tímid comptable incapaç de sortir del seu petit i maniàtic món és atacat una nit al mig del carrer per un grup de motoristes. Superat per la situació, rabiós i avergonyit, decideix apuntar-se a unes classes de karate del seu veïnat per així poder protegir-se en el futur. Allà es trobarà amb el mestre Sensei (Alessandro Nivola), un home estrany amb un mètode i uns codis bastant indesxifrables. Fascinat per ell, adquireix una nova sensació de confiança per primera vegada a la seva vida i comença a canviar d’hàbits, de caràcter, de conducta. Però tot s’agreujarà en el moment en que el deixin assistir a les misterioses classes nocturnes de l’acadèmia. Allà descobrirà un món ocult en el que la brutalitat s’apodera dels seus membres. L’agredit passa a sentir-se agressiu. I la vida és circular. I imprevisible. I la bogeria esclata...

Seguim la ruta d'en Vic, conductor per a gent de mobilitat reduïda, durant un dia per la freda ciutat de Milwaukee. Ens endinsem de ple en una rutina trepidant on els passatgers marquen el recorregut de la història, cap dia és igual que l'anterior. El film ens arrossega per la contínua impuntualitat i els múltiples enfrontaments als quals es veu sotmès el protagonista. El pes esgotador d'una jornada impossible de complir recau sobre les espatlles d’en Vic que acompanyat d'un suposat amic, gent de tercera edat de l'Europa de l'est i una jove amb ELA, acaba submergint-se de ple en un recorregut per la segregació de la ciutat i l'evident falta de recursos d'un sistema en fallida.

Ens situem a San Francisco a finals de la dècada del 70, on una de les comunitats gai més grans dels EUA es veu afectada per un virus desconegut. L'hospital general de San Francisco s'enfronta a un virus letal del qual desconeixen la causa, el perill de contagi i per descomptat, la cura. Com a mesura extraordinària, s'obre a l'hospital el pavelló 5B per a tractar aquests malalts. Un grup d'infermeres i altres professionals del centre, al costat de persones voluntàries del sector vinguts de la costa est, prenen les regnes del pavelló per a afrontar el que es coneixerà en uns anys com la SIDA (AIDS).

En Pierce, un jove sense ambicions, ajuda en el negoci familiar i deambula pel barri, la seva desorientació vital desapareix quan el seu millor amic surt de la presó i el seu germà li demana que sigui el padrí al seu casament. Aquesta història que navega entre la tragèdia i la comèdia, se situa a South Central, un barri marginal de Los Angeles, on al 1983, Charles Burnett decideix establir el seu motor fílmic i convertir els seus coneixements i experiències en pel·lícules independents. La naturalitat dels personatges, la majoria no actors o actors amateurs, aporta una immediatesa i una realitat a l'estètica i narrativa del film que ens transporta automàticament a un paisatge urbà i a una forma de viure.
Prèviament es projectarà el curtmetratge The Horse

Episodis 8, 9 i 10
Any 2018. El director Steve James (Hoop Dreams, Abacus: Small Enough to Jail) s’envolta d’un equip de joves cineastes, entre els quals destacada Bing Liu (Minding The Gap), i s’endinsa en una de les escoles públiques més progressistes i diverses de Chicago, a Oak Park. A través del testimoni directe d’alumnes i professors, James posa sobre la taula les desigualtats racials i el detriment de la cultura que pateix encara a dia d’avui el sistema educatiu nord-americà.

Ciutat de Mèxic només compta amb 45 ambulàncies, tot i que la seva població sobrepassa els 9 milions d’habitants. Per això un negoci no reglamentat és el trasllat i cura de ferits d’accidents en ambulàncies particulars. La família Ochoa, que sobreviu al llindar de la pobresa, en té una. El seu dia a dia és arribar abans que ningú als llocs on hi ha hagut un accident, socórrer als ferits, traslladar-los als hospitals i al final, mirar de cobrar la factura. Fan un servei social, però també tenen que utilitzar mètodes no massa ètics amb els ferits, aprofitant-se de les circumstàncies. La pel·lícula reflexa la rutina de la família, tant en la seva feina, com en els seus moments de descans.

Una dona benestant comença a ingerir petits objectes perillosos per la salut sense un propòsit aparent. A mida que la seva vida corri perill, es tornarà més i més addicte a aquest estrany ritual. Haley Bennett, vista a la superproducció La chica del tren, basada en el best-seller de Paula Hawkins i amb una retirada important a l’actriu Jennifer Lawrence, protagonitza aquesta pertorbadora pel·lícula que beu d’atmosferes tan retorçades com la de Perdida de David Fincher. No apte per ànimes sensibles, Swallow es podria configurar, en la seva darrera interpretació, com una estranya al·legoria al voltant de l’avortament en un context tan conservador com és l’americà.

Dos amics de la infància es fan un petó pel rodatge d’un curtmetratge universitari. Arrel d’aquest petó, ambdós comencen a qüestionar-se la seva orientació sexual, cosa que posa en perill l’estabilitat dels seus vincles socials. Després d’ésser guardonat amb el Premi del Jurat per Solo el fin del mundo l’any 2016, aquesta primavera passada, Xavier Dolan va tornar a la secció oficial de Cannes amb la trentena recent estrenada i Matthias et Maxime sota el braç.

L’anomenat enfant terrible del cinema québécoise entra a la maduresa vital fent un pas de gegant cap a la sobrietat i la contenció estètica. A Matthias et Maxime, Dolan rebaixa el nivell de les seves floritures visuals per donar força a altres aspectes cinematogràfics més narratius. Tanmateix, com als seus films anteriors, hi trobem histèria, ràbia, crits, desig i alegria desenfrenada. El ventall de personatges de Xavier Dolan desborda emocions més enllà d’allò humà.

L’actriu de Hollywood i mussa de la Nouvelle Vague Jean Seberg (Kristen Stewart) es converteix en un objectiu de l’FBI a finals dels seixanta quan comença una relació d’amistat amb l’activista pels drets civils i membre actiu del Black Power, Hakim Jamal (Anthony Mackie). Benedict Andrews escenifica un dels moments clau en la vida de Jean Seberg amb un lluït repartiment d’estrelles on sobresurten Jack O’Connell, Zazie Beetz, Margaret Qualley i, la reina de la funció, Kristen Stewart. L’actriu demostra un cop més que cap paper li va gros i dota a una icona com Jean Seberg d’una intel·ligència i sensualitat úniques i altament personals.

Matthew McConaughey és un escriptor conegut com Moondog, un personatge excessiu que viu al límit, sense lligar-se a res ni a ningú, però amb un codi ètic que sempre respecta. Té un món poètic molt particular, sempre al límit d’allò desagradable però amb un punt de bellesa i de transcendència. Al igual que la seva literatura, la seva vida està fora de qualsevol cànon, gairebé sempre sota l’efecte de l’alcohol i de les drogues. És capaç d’arribar tard i passadíssim a les noces de la seva filla i d’estimar sense límits a dones amb les que només podrà compartir un temps de la seva existència. El per sempre no existeix en la seva filosofia de vida. El demà és una utopia que potser no arribarà. Només importa el moment i l’excés, ens porti on ens porti.

El “Cagalera” i el “Moloteco” són dos nois que viuen en un barri marginal de Ciutat de Mèxic. Somien amb viatjar ben lluny i anar a veure el mar. I per això, degut a les poques possibilitats laborals de que gaudeixen, estalvien amb petits furts. Amb famílies problemàtiques i un ambient de violència latent al seu voltant, la possibilitat real de canviar de vida els arriba amb un negoci, en el que primer hauran d’invertir una suma important de diners. Sense més opcions per aconseguir-los que la delinqüència, decideixen segrestar al fill d’un dels homes més perillosos del barri, amb qui tenen una relació complicada. El segrest serà només el primer pas cap a una espiral de destrucció i marginalitat, que probablement ja no tindrà volta enrere.

El Cassius Green és un home amb problemes de personalitat al que tot li surt malament. La seva xicota comença a estar farta de la seva ineptitud i la seva patètica condició econòmica. Fins que un dia, de rebot i gràcies a un amic, aconsegueix una feina com a venedor telefònic en una empresa bastant lamentable. La sorpresa de tots arriba quan el Cassius es converteix en el millor venedor de la seva planta i aconsegueix un ascens. Però la rebel·lió per part dels seus companys demanant millores laborals no posaran gens fàcil el seu privilegiat dia a dia. I, per si faltaven dificultats, un cop en l’elit de l’empresa, comença a adonar-se que alguna cosa estranya s’amaga darrera de tot. La seva vida personal s’enfonsa. Però encara és a temps de prendre una decisió valenta o deixar-se endur per la inèrcia dels esdeveniments. Dels increïbles esdeveniments...

Segona sessió de curtmetratges formada per:

CURTAINS
Kirsten Vangsness. Animació. 19'

AMERICA
George ve Gänæaard, Horia Cucută. Comèdia. 2'

@THEINTERNET
Hannah Burgos. Experimental. 3'

CAMP ALEC
Christopher Stoudt. Documental. 18'

TRUMP BITES - S02
Bill Plympton. Animació. 3'

ANTS
Ji Seon Lee. Animació. 2'

THE HELPING HAND
Brenden Hubbard. Terror. 10'

OTHER SIDE OF THE BOX
Caleb J. Phillips. Terror. 16'

THE PROPER ETIQUETTE FOR BEING ALONE
Louis Mansfield. Comèdia. 9'

MILTON
Tim Wilkime. Comèdia. 11'

ELI
Nate Milton. Animació. 11'

Ens situem a San Francisco a finals de la dècada del 70, on una de les comunitats gai més grans dels EUA es veu afectada per un virus desconegut. L'hospital general de San Francisco s'enfronta a un virus letal del qual desconeixen la causa, el perill de contagi i per descomptat, la cura. Com a mesura extraordinària, s'obre a l'hospital el pavelló 5B per a tractar aquests malalts. Un grup d'infermeres i altres professionals del centre, al costat de persones voluntàries del sector vinguts de la costa est, prenen les regnes del pavelló per a afrontar el que es coneixerà en uns anys com la SIDA (AIDS).

Seguim la ruta d'en Vic, conductor per a gent de mobilitat reduïda, durant un dia per la freda ciutat de Milwaukee. Ens endinsem de ple en una rutina trepidant on els passatgers marquen el recorregut de la història, cap dia és igual que l'anterior. El film ens arrossega per la contínua impuntualitat i els múltiples enfrontaments als quals es veu sotmès el protagonista. El pes esgotador d'una jornada impossible de complir recau sobre les espatlles d’en Vic que acompanyat d'un suposat amic, gent de tercera edat de l'Europa de l'est i una jove amb ELA, acaba submergint-se de ple en un recorregut per la segregació de la ciutat i l'evident falta de recursos d'un sistema en fallida.

La Jill és mare de família, viu en una casa gran, té un grup d'amigues del barri i un marit amb una bona feina. Allò que podria semblar l'ideal americà dels 50's és una façana per explotar l'absurd: tothom porta aparells bucals, l'únic mitjà de transport són cotxes de golf, les parelles sempre van conjuntades i els familiars són "intercanviables". Per si no n'hi hagués prou, un assassí ronda al barri en cerca de noves víctimes. L'espiral de bogeria argumental va acompanyat d'una estètica sobresaturada i una banda sonora tan estrident com l'humor que envolta el film. La repulsió generada per tot el conjunt crea un espai on hi ha lloc per la crítica més afilada i punyent cap a un futur social no tan summament aleatori i desbaratat.

Abel Ferrara ens presenta en Nicolas Nicolaou "Nicky", un xipriota que va créixer a Nova York i d'on a poc a poc, i seguint l’esperit més nord-americà, va passar de taquiller a amo d'un cine de la ciutat. Eren els 70's i allò era un reflex de les pel·lícules que es produïen: Taxi Driver, Mean Streets, The French Connection… Els cinemes adults oferien estrenes que acabaven en sold out, i el negoci només feia que créixer. En Nicky va veure-hi una oportunitat i va adquirir uns quants cines de la ciutat. Ni les grans cadenes de cine ni els lloguers desorbitats de la ciutat han pogut desbancar en Nicky. En l'actualitat és un fortí dels cinemes de tota la vida i un calaix de sastre per a parlar del seu gran amor, el cinema.
Prèviament es projectarà el curtmetratge Last Interview Film of Jonas Mekas -version1-

Tres col·legues d’un poble d’Alabama s’extralimiten de festa una nit. Les estranyes conseqüències de la festa portaran a dos d’aquests a esborrar tot el rastre de la nit mentre l’altre es debat entre la vida i la mort a l'UCI, on afirmen no haver vist mai res semblant. Els dobles sentits, les males decisions i les contradiccions s’apoderen de la història més humiliant de la vida dels protagonistes que a poc a poc s’ensorra. La força còmica que impulsa el film és precisament un guió que vist en perspectiva és absurd i ridícul, però que s’interpreta com una tragèdia de manual. Tant el rostre colpit de Michael Abbott Jr. com el de l’estupefacte Andre Hyland o Sarah Baker, xoquen i aconsegueixen barrejar-se amb l’argument clarament absurd, amagant la broma en el drama.

El Francisco treballa de paleta construint una molt luxosa casa a Ciutat de Mèxic. Un dia, en un accident laboral mor el seu germà. Deixa una vídua embarassada en una situació de força pobresa. El Francisco intenta aconseguir una indemnització per la mort del seu germà que deixi en una situació digna a la seva cunyada. Però no fa més que rebre negatives. Del cap d’obra i del propietari. Un conjunt d’esdeveniments faran que es cansi de la seva situació, de la situació dels seus, els de classe social més baixa, els més desfavorits, i planegi una venjança. Però els humans gestionem molt malament el poder. I el canvi de rols, els canvis socials, malgrat que siguin només en aparença, poden fer que els caràcters canviïn. El Francisco s’haurà d’enfrontar als riscos que la seva nova situació li generarà i s’haurà d’enfrontar a ell mateix. I no quedarà massa clar qui serà el pitjor enemic.

La Helen és una dona molt creient que viu i treballa a la zona rural de Louisiana. Íntegra i valenta, ha de conviure amb el dolor de tenir un fill violent i entregat a l’alcohol i un net desatès al que gairebé no veu. Es reconforta en la seva església on escolta els enèrgics sermons del reverend Tillman. Però aquest, deprimit pels fets inexorables de la pròpia existència, també es refugia en l’alcohol i evita els intents que la Helen fa per ajudar-lo. Sense ningú que la consoli, entregada als designis de la fe, la dona haurà de superar una última prova que li posarà la vida i prendre una decisió que, en qualsevol dels dos sentits, la deixarà plena de seqüeles.

L’any 1999, el cineasta Davy Rothbart va conèixer als Sanford, una família afroamericana monoparental formada per Cheryl, la matriarca, i els seus tres fills, l’Smurf, un adolescent que tonteja amb les drogues, la Denise, i el petit Emmanuel, un nen idealista que vol esdevenir una estrella. Una família disfuncional que sobreviu a 17 carrers de la casa blanca, a Washington.   20 anys i moltíssimes hores de metratge després, el director configura una peça documental que ja li ha valgut els premis de millor muntatge documental als festivals de Tribeca i Woodstock i una nominació als Independent Spirit Awards al premi Truer than Fiction.

A modus d'hagiografia sobre la figura d'una artista, Miles ofereix la finestra definitiva (per a que sigui coneguda per al gran públic) a una dona enaltida dins d'un sector del que, si no ets coneixedor, no hauràs escoltat parlar mai d'ella. A traves d'una sèrie d'entrevistes personals i un repàs a tota la seva extensa trajectòria, veurem com els artistes del graffiti l'enalteixen per haver sigut la persona que els hi va donar veu dins del món artístic, ara fa ja quatre dècades.